Aquest mes parlarem de dos temes. No tenen res a veure entre si però em serveixen d'exemple de cap on va Sant Cugat.
Un és la polèmica creada per la jubilació de l'amic Alfons i el tancament de la seva carnisseria del carrer Major. És un tema complex. De com ha d'evolucionar el comerç tradicional enfront de les grans superfícies i de l'e-commerce. Algú deia renovar-se o morir, però em sembla que amb això no n'hi ha prou. Renovar-se no et garanteix la vida.
A més, en llocs com Sant Cugat, que has de competir contra un creixement desmesurat de la restauració i amb uns lloguers i impostos altíssims, és molt difícil sobreviure. Espero la tornada de vacances per sentir la veu de l'alcaldessa, a qui anava dirigida la carta i de Sant Cugat Comerç (encara que l'Alfons no hi pertanyia). Perquè em nego a creure que no es pugui fer res per potenciar el comerç tradicional a Sant Cugat i mantenir un bon equilibri entre activitat residencial, comercial i lleure.
L'altre serien els "circuits de salut" que s'estan instal·lant pel terme. Amb l'excusa de què ho ha aprovat la ciutadania amb això dels pressupostos participatius i els diners de lliure disposició dels barris, algun dia veurem boles de colors penjades delss fanals, per dir una bestiesa qualsevol. Crec que abans de gastar calés per gastar, millor seria no fer-ho. Aquesta teoria que si no es gasten "es perden" és falsa, sinó que s'estalvien. Tenir un pressupost aprovat no vol dir necessàriament haver-lo de gastar com sigui. És un punt de responsabilitat col·lectiva.
Igual ens quedarà un Sant Cugat sense comerç, però ple de foteses.