Un error de tots

Massa vegades es justifiquen insults perquè qui els diu és un menor i “ja se sap, són coses de nens”. Però una burla pot anar molt més enllà d’una criaturada o d’una broma de mal gust i més si qui la rep està en plena adolescència intentant dur amb enteresa haver nascut amb un cos que no se’l sent seu.

Parlo del cas de l’Alan, el jove transsexual que es va suïcidar, víctima de l’assetjament. Era de Rubí i el van canviar a un institut de Sant Cugat per deixar enrere un bullying que, malauradament, es va mantenir. Segons la seva mare, l’empentaven i li aixecaven la samarreta mentre li preguntaven com era possible que anés d’home si en realitat tenia pits i panxa de dona. I això, una i una altra vegada.

Difícil de portar. No sóc mestra ni tampoc sóc mare, desconec com s’ha de reaccionar davant d’una situació així, però és evident que alguna cosa va fallar. No deixo de preguntar-me per què carai en aquesta societat no som capaços de frenar els assetjadors a temps.