Un ple municipal sobre corrupció?

Sembla incomprensible que alguns partits en el ple municipal del passat dia 16, votessin en contra d’un Pacte social contra la corrupció, en uns moments que l’esmentat problema polític i social ocupa majoritàriament tots els mitjans de comunicació, no solament locals sinó nacionals.

Haig de reconèixer que estic francament saturat de tanta reiteració, com si fos un nou fenomen, quan és una qüestió ancestral i generalitzada gairebé diria arreu del món. Considero improcedent la pràctica política de barrejar conceptes i persones quan es tracta aquest important tema. Voleu dir que és un problema de Pacte social en l'àmbit municipal?

Com el tema és molt ampli i inabastable en aquest espai digital, em limitaré a dir que l’interès de fons, en aquest tema, està directament vinculat, per una part, a la cobdícia humana i, per l’altre, a les deficiències reguladores de la vida política. No obstant això, al meu entendre, el motiu profund del problema neix d’un dèficit educatiu generalitzat vers el concepte “corrupció”.

Quina és la causa?

És suficient veure la curta vida que els governs (de tots colors) concedeixen a les lleis i plans d’estudi, tant a l’ensenyament secundari (que és essencial), com a l’universitari. Aquesta realitat permet afirmar que al món polític li preocupa molt poc que els futurs responsables socials tinguin una sòlida formació ètica i/o moral que doni fonaments sòlids per a tota la vida a qualsevol ciutadà del món civilitzat. El futur comportament dels nostres joves i no tan joves dependrà inevitablement del seu saber distingir entre el bé i el mal.

L’arrel de tots els debats que veiem omplint tertúlies de tota mena, sol ser, discutir si els papers (les declaracions, contractes, lleis i ordenances) són concordants o no amb els programes i les actuacions dels representants del poble. La qual cosa depèn fonamentalment de les “persones” que els han redactat o acceptat.

Limitacions d’espai no permeten entendre’m però un exemple serà aclaridor. Tothom deu recordar l’any 2011, la modificació -ràpid acord PP i PSOE- de l’article 135 de la Constitució espanyola (que semblava intocable) per aconseguir l’objectiu prioritari exigit per la Unió Europea, d’atendre el pagament del Deute Públic, acumulat pel Govern en inversions inútils i exagerades descobertes per la mateixa. És evident que darrere la malversació de cabals públics estan els interessos directes o indirectes dels governants promotors de les obres i de les grans empreses corruptores dels mateixos.

Qui és el responsable d’aquests fets? No pas els documents sinó els autors! Per tant, la intencionalitat neix de les persones que, per motius no declarats, imposen els seus criteris en funció dels interessos particulars o de grup de qualsevol tipus.

Què es pot fer?

No pretendre que la formació dels joves sigui responsabilitat única dels ensenyants. Els que portem molts anys a l’esquena sabem, per pròpia experiència, que la responsabilitat principal és de la família. Aquest nucli bàsic que, en ple segle XXI, cert liberalisme, populisme o autoritarisme, menysté d’una forma més o menys dissimulada. Cada dia més, resulta imprescindible prendre consciència d’aquesta realitat i actuar coherentment a tots els nivells.

No prendre aquest camí, per crear consciencia des de la joventut, impedirà la revolució pacífica necessària per transformar l’actual societat que no té altre objectiu que el benefici propi en lloc del benefici col·lectiu.