Vacances anticipades
Des del dimarts 20 de març la Facultat va restar envaïda per un grup “d’estudiants” que aturant les classes volien defensar la universitat pública i manifestar-se en contra de les retallades. Van col·locar unes pancartes a les diferents portes d’entrada de la Facultat, van agafar el mobiliari de les aules (taules i cadires) per dificultar l’accés als passadissos i es van dedicar a boicotejar les possibles classes que es duien a terme. Durant el mateix dia, a l’Auditori de la Facultat, es va reunir el grup habitual de les assemblees i van proposar un referèndum el dilluns 26, tot i això una setmana docent paralitzada. Les diferents propostes que s’havien de votar en el referèndum van ser: 1-. Ocupació amb aturada de l’activitat docent fins el dia 29 (jornada Laboral), 2-. Ocupació sense aturada de l’activitat docent i sense concretar la finalització, 3-. Sense ocupació però amb accions constants de mobilització i protesta, 4-. Cap mobilització, estic a favor de les retallades. Aquestes accions culminaven el dia 29; el dia de la vaga general, malgrat que van decidir agafar un dia de pre-vaga (el 28). D’aquesta manera si aconseguiem reprendre les classes, mitjançant aquest “referèndum”, només es reprendrien dos dies, el 26 i 27 (tenint en compte que la docència de la Facultat de Lletres va de dilluns a dijous).
Vist tot això i essent el país que té un nivell educatiu bastant baix, no puc entendre com ens dediquem a paralitzar un dels motors més importants pel futur del país. Estem vivint moments difícils econòmicament però fent aquest rebombori no aconseguiran res, ells tenen dret a manifestar-se però a l’hora molts tenim el dret de no adherir-nos al moviment i a realitzar la nostra activitat docent. Ells mateixos ja es van definir com a revolucionaris i antidemocràtics, doncs això ja ho diu tot. Perquè ells vulguin perdre el temps jo he de perdre la meva formació? Pensem-hi.
Per acabar, com anècdota podré explicar als meus fills que vaig reviure un episodi franquista on les classes van ser clandestines: vaig fer dues classes de 10 persones (generalment som uns 80) dins del despatx d’un professor contrari a tot aquest moviment.
Segueix @anna_farre l twitter.