Vaga de zel dels estudiants
Amb accions com aquesta, els protestants poden perdre el suport de molta gent que els hi aplaudeix les reivindicacions, és a dir, de bona part de la població que està d’acord amb el què però no amb el com. També em pregunto què passaria a la inversa. Ara imaginem-nos que un dia, a un d’aquests estudiants, que tan radicalment defensen els seus drets, se li impedeix arribar a temps a classe perquè, posem el cas, un transportista o un maquinista li talla el pas. Què passaria? Què diria? Se sentiria –i amb raó- insultat, amb els drets trepitjats i amb la sensació que aquest atemptat a la llibertat de moviments queda impune.
Doncs això és el que va passar dijous. A més, aquesta protesta és ja poc imaginativa. En proposo una d’absolutament contrària i que, em sembla, serviria per sensibilitzar encara més sobre la importància de la universitat pública. Perquè no fer una vaga de zel? Omplir les aules fins a la bandera. Alumnes asseguts als passadissos. Activitat ininterrompuda de nou del matí a nou del vespre. Laboratoris i biblioteques a vessar. Bars i cafeteries buides. Mestres i Professors aclaparats. I que circulin les fotos: Que als governants se’ls atravessi l’esmorzar en veure que les universitats bullen i que no suporten més retallades. La opinió pública a la butxaca i mentrestant el país pot continuar funcionant en hora punta. S’aconsegueix més tocant la fibra que una altra cosa.
Segueix @jofrellombart al twitter