Opinió

Valldoreix 1925: cercant l’autonomia municipal

A Sant Cugat el nou Estatut comportà una nova reorganització de l’Ajuntament i el retorn a l’alcaldia de Pere Estapé

Durant la dictadura de Primo de Rivera (13 de setembre de 1923 – 28 de gener de 1930) es va aprovar l’Estatut Municipal o Estatut de Calvo Sotelo, el 8 d’abril de 1924, amb la intenció que "el Estado para ser democrático ha de apoyarse en municipios libres". Volien dotar de més autonomia als municipis, acabar amb el caciquisme i fer-los protagonistes de la regeneració de la vida política.

 

A Sant Cugat el nou Estatut comportà una nova reorganització de l’Ajuntament i el retorn a l’alcaldia de Pere Estapé, que havia ingressat en la Unión Patriótica.

 

Entre els valldoreixencs, el nou marc legislatiu municipal significava una oportunitat per aconseguir millores i una autonomia municipal. El desembre de 1925 es va celebrar, al saló d’actes de l’ajuntament de Sant Cugat, una reunió per a tractar les expectatives valldoreixenques. La trobada va estar presidida pel tinent coronel Jorge Villamide Salinero, delegat governatiu al partit judicial de Terrassa.

 

Per part de l’ajuntament assistiren l’alcalde Estapé, alguns regidors i el secretari, i la delegació valldoreixenca estava encapçalada per Josep Turell Isbert i Francesc Bonet, a la que acompanyaven altres membres de l’Associació Vila Jardí de Valldoreix. Josep Turell Isbert (Sarrià, 1875 - Barcelona, 1930) era metge i polític; havia estat fundador de Creu Roja Sarrià (1916) i fundador de l'Escola d'Infermeres de Creu Roja. També havia estat president de la Junta de Defensa Pro Autonomia Municipal de Sarrià (1921) i era regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1924). També era el President de l'Associació Vila Jardí de Valldoreix (1925). Anys més tard, el 1928 serà conseller de Tranvía y Urbanizaciones de Valldoreix, S.A.

 

A la reunió, el Sr. Villamide va exposar l’objecte de la trobada: poder fer reformes i millores a Valldoreix de comú acord entre els propietaris i l’ajuntament. Per part de Valldoreix, els senyors Turell, Bonet i Riusec exposaren la convinença que sota el nou Estatut Municipal s’establís un conveni entre l’ajuntament i els propietaris. Amb el conveni es volia que, pagat amb els recursos dels mateixos propietaris, es poguessin fer les obres i millores necessàries de construcció, sanejament i ornamentació per fer de Valldoreix una ciutat-jardí. També es plantejà la necessitat d’aconseguir per a Valldoreix un concert econòmic o una carta municipal, amb personalitat jurídica pròpia.

 

A pregunta del Sr Villamide, els membres de l’ajuntament es van manifestar favorables a les reivindicacions valldoreixenques. Es va crear una Comissió per a redactar les bases i la forma legal de la carta d’autonomia local per a Valldoreix. La Comissió la formaren l’alcalde Estapé, el secretari de l’ajuntament, per part de Sant Cugat i els senyors Turell, Bonet i Riusec per part valldoreixenca.

 

El mes de març de 1926 el senyor Francesc Bonet va fer una conferència explicant el que significava per a Valldoreix tenir una Entitat Local Autònoma. El mateix mes es presentà a l’ajuntament una instància per a la creació d’aquesta autonomia local.