Valldoreix 1929, capital de la sardana
Diversos mitjans de comunicació com La Vanguardia o La Publicitat es van fer ressò de l’aplec
Les entitats Agrupació Sardanista de Barcelona i Joventut Sardanista Pep Ventura van organitzar l’any 1929 el primer Aplec Sardanista a Valldoreix. La data escollida va ser el 2 de juny, el mateix diumenge en què el rei Alfons XIII inaugurava a Barcelona l’estació de França.
El trasllat del nombrós públic assistent es va fer amb els Ferrocarrils de Catalunya fins a l’estació de Sant Cugat del Vallès. Des de Barcelona la freqüència dels trens era de cada mitja hora durant el matí, i cada quart de la una del migdia endavant. Des de Sabadell i Terrassa, hi havia trens cada hora al matí, i de la una endavant cada mitja hora. A més es van habilitar serveis especials entre Barcelona i Sant Cugat. Des de l’estació de Sant Cugat fins a Valldoreix es van posar pel passeig de Valldoreix cartells indicant el lloc de l’aplec.
El programa s’inicià amb una missa a Sant Cebrià de Valldoreix a les 10 del matí, oficiada per Mn. Josep Castellà i Casarramona (1882-1936), rector de Valldoreix i cantada per l’Orfeó Recés Montserratí.
En finalitzar la missa la cobla Barcelona tocà la sardana Toc d’oració de Josep M. (Pep) Ventura i Casas (1817-1875), a l’esplanada davant l’església. A les onze al voltant de can Cadena van iniciar les seves actuacions les cobles La Principal de Terrassa, que havia estat creada el 1923 i Barcelona, fundada el 1921.
El programa matinal va incloure les sardanes Illa roja (1929) de Josep Pi i Pascual (1873-1944); Serenata (1925), d’ Antoni Català i Vidal (1891-1978); Joventut (1929?) de Josep Saderra i Puigferrer (1883-1970); La molinera i el músic (1918) de Josep Blanch i Reynalt (1888-1954); Aires del Montgrí (1929) d’Artur Rimbau i Clos (1898-1978); La sureda fosca (1925) de Jaume Bonaterra i Dabau (1898-1985); La Bernadeta de Lourdes (1928) de Narcís Paulís i Vila (1908-1988); Lluïsa (1925) de Josep Font Palmarola (1898-1960); Cor de bronze (1923) de Josep Maria Tarridas i Barri (1903-1992); La sardana dels vailets, de Lluís M. Solé i Constantí (1889-1963) i Camprodon (1907) de Joan Manén i Planas (1883-1971).
Al migdia els assistents s’escamparen pels boscos propers per a dinar. La jornada sardanista es reprengué a les quatre de la tarda, un altre cop al voltant de can Cadena. A les cobles del matí s’afegí també La Principal del Vallès, cobla-orquestra fundada a Sabadell el 1920.
Al programa de la tarda es van tocar les sardanes Prop teu (1925) de Josep Marimon i Figueras (1883-1953); L'ametller (1921) d’ Antoni Botey i Badia (1896-1939); Juny (1921) de Juli Garreta i Arboix (1875-1925); Les noies de Prats de Molló (1920) d’Antoni Joncà i Soler (1875-1925); El rossinyol (1907) de Josep Serra i Bonal (1874-1939); Ofrena de Francesc Vilaró i Carbonell (1885-1966); Nit de Sant Joan de Josep Vicens i Juli (1870-1956); Aromes d'estiu de Josep Coll i Ligora (1893-1965); Xiroia (1926) de Pere Mercader i Andreu (1885-1969); La festa de Santa Cecilia (1929) de Ramon Rosell i Mestres (1894-1971); Els de la gresca de Felip Vilaró Carbonell (1888-1938); Sóc gironina de Josep Baró i Güell (1891-1980); L'anell de prometatge de Vicenç Bou i Geli (1885-1962); La rosa de Sant Jordi (1925) de Ramon Serrat i Fajula (1881-1944) i La font de l'Albera (1922) d’Enric Morera i Viura (1865-1942).
Diversos mitjans de comunicació com La Vanguardia o La Publicitat es van fer ressò de l’aplec, la publicació del foment de la sardana La dansa més bella, també va fer esment i les dues entitats organitzadores van editar un número extraordinari, dedicat a l’aplec, del seu butlletí L’Avi Pep.
Segurament l’aplec va ser la inspiració de la sardana Valldoreix, composta pel mestre Joaquim Aldrich i Guanyabens (1868-1945) per aquestes dates. Anys més tard vingueren altres sardanes dedicades a Valldoreix, com Aires de Valldoreix (1949) de Rosa Maria Kucharski (1929-2006); Valldoreix (1962) de Lluís Maria Solé i Constantí, o Amics de Valldoreix (1989) de Pepita Llunell i Sanahuja (1926).