Valldoreix, terra d’aigua
Els primers topònims coneguts documentalment ens parlen d’elements relacionats amb l’aigua. Així doncs, entre els topònims del s. x trobem Aqualonga (Aiguallarga) o Canals (el lloc per on corre l’aigua)
Fins als anys 60 del s. xx, era típic entre la societat valldoreixenca anar en família a berenar a una d’aquestes fonts. A la de can Gatxet fins i tot hi havia un petit bar on venien algunes begudes i licors. A la cruïlla dels carrers de Joan Borràs amb Ramon Escayola també existia una font i un petit estanc amb peixos, tot i que va desaparèixer.
A la zona de Monmany localitzem també nombrosos sortidors naturals d’aigua i dins l’heretat existien algunes mines d’aigua que durant molts anys han donat servei a la mateixa casa amb una canalització i un sistema d’emmagatzematge de pous i basses. En una altra part de la finca uns pous donaven aigua a una bona part de Valldoreix.
També a moltes cases de Valldoreix es localitzen pous, alguns dels quals feien servir molins de vent per extreure l’aigua. Alguns d’aquests molins s’han conservat, com els de les Bobines, Monmany o el del carrer de Pere Mas, documentat des de principis del s. xx. Els pous de les cases s’utilitzaven no sols per beure sinó també pel rec dels jardins i dels horts, de fet moltes cases destinaven una part del jardí a l'hort, seguint el principi del president Macià de la caseta i l’hortet.
Antigament també existiren molins hidràulics que s’utilitzaren per fer farina; el molí de Canals estava molt a prop del castell de Canals i està en funcionament fins a finals del segle xix, tocant a la riera de Rubí hi havia els molins de can Calopa i el dels Bessons. L’aigua que sortia i que inundà la mina Berta va ser també canalitzada i comercialitzada per la família Borràs donant servei a Valldoreix i a Mira-sol. Fa uns anys es va recuperar una antiga font de ferro que s’ha instal·lat a la plaça de Pompeu Fabra, recuperant en part el paper de les fonts públiques en el tramat urbà.
Segueix @jjcortesgarcia a twitter i a facebook
Més informació