Veïns entregats

Som un país amant de les manifestacions populars, com més gent apleguen millor, en els vallesos per diversos factors històrics i socials com la indústria, l'agricultura o la tradició obrera, les festes populars o religioses, són riques i diverses. 

De tots aquests rituals n'hi ha un especialment interessant: el Quinto, reuneix emocions que activen factors bàsics per la supervivència de la comunitat: és transgeneracional, hi pot jugar tothom, a partir de la comprensió de l'alfabet numèric, fins a la mort. És interclassista, hi juguen de menestrals a terratinents, d'obrers manuals a obrers bancaris, de propietaris de mitjans productius a desposseïts de tota producció. Ajuda a la cohesió social a partir dels ritus que hom ha de recordar, càntics que es repeteixen com un mantra après de la praxi i tramès de generació en generació. Incorpora la sàtira social i política. I flirteja, com tota loteria, amb l'eterna necessitat del control de l'atzar, la controvèrsia entre la creença del destí i la filosofia de la praxi, l'esperança posada en una fracció numèrica - em tocarà? Tindré sort, seré l'afortunat? Per això comprem números de loteria amb la data de naixement d'un fill o mascota, perquè ens porti sort. No ens hem mogut massa de lloc en els darrers 12.000 anys.

A Sant Cugat, aborígens i forasters, passem pel Quinto, com qui va a la Meca, és punt de trobada i retrobada. Enguany els més afortunats han estat els veïns del Parc Barnils, l'Ajuntament els congratula amb la participació activa d'algunes de les activitats lustres del municipi. 

Per Festa Major per exemple, senten la música des del llit, una experiència única, mística, tanquen els ulls i són: la guitarra, el cantant, el públic, un procés de transmutació espiritual que va de la família a la comunitat i de la comunitat a la família, pots ballar a la cuina i ser part del ritme kàrmic de la multitud.

Enguany han sigut l'enveja del Nadal, no tothom pot anar cada dia al Quinto, ells, sí! 5 dies, un karaoke i la festa de cap d'any, apoteòsic final!! Han cantant al compàs dels lloros, des de l'hora de sopar fins a la 1 h de la matinada. Qui no hi voldria ser mentre banyes la canalla cada dia? Treballant o no. S'han fusionat amb l'emoció dels guanyadors i es felicitàvem uns als altres (per WhatsApp, clar).

Deia Rousseau: un dels avantatges de les bones accions és elevar l'ànima i disposar-la a fer-ne d'altres de millors. Doncs després de tal evolució, demanen que l'Ajuntament exploti al màxim la seva disposició. Quina fortuna!! El Carnestoltes també es farà al Parc Barnils. Però necessiten més, volen el Paga-li Joan, totes les fires, tantes curses com puguin i si és possible una missa al mes. La seva voluntat d'entrega no té fi, ja són un tot amb la comunitat.