De la vellesa

La tragèdia de la vellesa no és que un sigui vell, sinó que un sigui jove. Dins d'aquest cos que envelleix hi ha un cor encara tan curiós, tan famolenc, encara tan ple d'anhel com ho estava en la joventut. Em sento al costat de la finestra i observo passar el món, sentint-me com un estrany en una terra estranya, incapaç de relacionar-me amb el món exterior i, no obstant això, dins de mi crema el mateix foc que una vegada va pensar que podia conquistar el món. I la veritable tragèdia és que el món continua sent, tan distant i esquiu, un lloc que mai vaig poder captar del tot.

Aquestes paraules de l'escriptor, filòsof i dramaturg, Premi Nobel de Literatura 1957 Albert Camus, d'una de les seves obres importants La caiguda, fa repensar. A l'edat que molts ja tenim, i que mirem el poc o molt de futur que ens queda, el veiem com un bri més d'esperança i d'autoestima, que no ens ve malament. Ens queda els coneixements, les vivències i la lluita aferrissada per als nostres ideals que hem estat forjant durant molts anys i que no han estat en va.

Ser jove no és garantia de res, ser vell tampoc, però la història que cadascun de nosaltres ha adquirit i treballat, amb molt d'esforç, serveix per mirar el món des d'una altra perspectiva. Sabem que ja no solucionarem gran part dels nostres desitjos de joventut, però la flama i la indignació que ens remou la consciència de cadascú, pensi el que pensi, persistirà en tot allò per què creiem que hem lluitat per fer un món més just i millor.

En la vellesa, moltes vegades s'oblida del que hem estat capaços de fer i, mirat amb una perspectiva àmplia, ens adonem que tot el nostre treball encara que ningú ho reconegui i, el més important, no volem que se'ns reconegui, però que tampoc volem que ens n'oblidem, ha valgut la pena de viure. Seguim!!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.