Veure més enllà dels murs

Torno, com cada setmana, d’estar una estona amb la meva mare al geriàtric on es troba. Em faig el carrer que em porta al centre, un carrer que no forma part dels barris més elegants de la ciutat. Sóc xafarder de mena i m’entretinc a mirar entre parets, tanques i portes el que hi ha a l’altre costat.

En alguns casos puc observar, molt parcialment, cases grans o molt grans i elegants, amb uns jardins que no les desmereixen gens. Em ve a la memòria (i, potser, perquè en aquests moments estic llegint un parell de llibres que en parlen), aquest 1% de la humanitat (en diuen l’elit extractiva) que viu en una bombolla emmurallada, és a dir, desconeixent absolutament com viuen els de baix.

I no és una comparació, ja que les distàncies socials i econòmiques són enormes, sinó només un suggeriment. No puc deixar de pensar fins a quin punt Sant Cugat també constitueix una bombolla, encara que potser sense muralla. Sabem que som una excepció, si més no en part, dins de l’àrea metropolitana.

Ja sé que aquí també hi ha precarietat, pobresa i fins i tot misèria, quan escric això em ve a la memòria un comentari de fa uns dies d’un amic voluntari de Càritas: he vist com persones que vivien força bé han caigut a la pobresa amb un tres i no res. Una mostra més de què sempre paguen justos per pecadors.

Però, dit això, aquí i en general hi ha força desconeixement de la pobresa socialment i urbanísticament enquistada. Un urbanisme generós i, en part, les nostres escapades de cap de setmana ens fan ser més optimistes, i és una manera de dir-ho, que la mitjana.

Tinc la sort, perquè és una sort, de conèixer bastant bé el barri de la Mina. Hauria de ser una excursió obligada per als nostres estudiants d’ESO. I dic la Mina com podria dir molts altres barris de Catalunya. Sempre repeteixo que aquesta vida, i sobretot ara, només es pot viure amb tranquil·litat des de la hipocresia o la ignorància. L’hipòcrita adequa la realitat a les seves necessitats mentals. L’ignorant, senzillament la desconeix.

En tot cas, si hem de viure en un perfil baix de sensibilitat social, i no dic que això estigui generalitzat entre els nostres joves, que no sigui per ignorància.