Víctimes
Es queixa que hi ha moltes queixes de lectors i espectadors davant d’imatges massa tràgiques com poden ser mutilacions, cadàvers de nens…
És de l’opinió que la societat actual no vol adonar-se del món en què viu, on les atrocitats més inimaginables passen cada dia.
En part estic d’acord amb l’opinió de l’escriptor i periodista (reporter de guerra durant 21 anys), cal mostrar per conscienciar i sensibilitzar. Però hi ha una part d’hipocresia. I és que imatges de Síria, Índia o Afganistan; més ben dit de sirians, indis o afganesos mutilats i assassinats en veiem sovint.
Els telenotícies ens ensenyen les imatges de les guerres d’arreu del món. Però el que no s’ensenya són les massacres a països occidentals. Imatges de morts de l’onze de setembre o de l’onze de març a Nova York i Madrid no n’hem vist gaires.
Sembla que les víctimes de països del primer món siguin més importants i que no es puguin mostrar. Aquí està la perversitat: diferents nivells de víctimes.
Segueix @bernatbella a twitter