Vida a les rotondes
Cada dia centenars d'automobilistes es juguen literalment el cos traient el morro pels vials per llançar-se a la jungla que són les rotondes
Hi ha un esport de risc a Sant Cugat. No és llançar-se pels pendents de Collserola en bicicleta de muntanya. Tampoc ho és jugar amb els petits als tobogans de Can Mates sense perdre'ls de vista. O fer una cervesa a la Plaça Barcelona per Sant Pere. No. Parlo de cotxes. Parlo de rotondes.
Les de Sant Cugat aviat seran conegudes, si ja no ho són, com un autèntic esport de risc. Cada dia centenars d'automobilistes es juguen literalment el cos traient el morro pels vials per llançar-se a la jungla que són les rotondes. És tot un espectacle per a qui no hi està avesat i diria que fins i tot es pot distingir els sancugatencs dels qui no ho són observant com afronten el repte de deixar-se empassar per aquests girs diabòlics.
El cas és que una d'aquestes rotondes, la del Xic, que porta cap a Volpelleres, Rubí i les autopistes, experimenta un canvi important en els darrers mesos. A l'arribada d'una cadena d'entrepans calents (en tenen un de molt bo amb nom en clau de bessonada de còmic de postguerra), s'hi sumarà aviat un establiment de fruita i alimentació. I encara en caurà algun altre, de negoci. A tocar del Mercantic, segur que els anirà de perles.
És bo que la rotonda del Xic deixi de ser un paisatge inhòspit i s'humanitzi. Que hi hagi vida. Però algú ha pensat que els cotxes desapareixeran? Que per arribar a menjar un entrepà o comprar fulles verdes i mandarines no quedarà gairebé cap més alternativa que el cotxe? Que les rotondes, com les del Xic, suportaran encara més trànsit desbocat? Jo, que somio molt despert, somio unes rotondes humanes. Amb vida. On la gent s'atansi a peu. I ara fan por. I encara en poden fer més.