Voreres
Em deia l’altre dia un amic que l’Ajuntament pensava destinar una dotació econòmica del pròxim pressupost per arranjar voreres. Crec que aquestes són un bon indicatiu de l’estat de la ciutat i del comportament dels mateixos ciutadans. Les voreres són la nostra cara visible.
El fet que aquestes estiguin en mal estat, brutes, plenes de deixalles i de voluminosos, d’excrements, etc. diu molt poc de Sant Cugat i dels santcugatencs. No hi ha carrers de primera o de segona, tots són iguals, ara bé, ningú pot negar que n’hi ha amb més pública concurrència que d’altres i on caldria fer actuacions immediates i constants.
L’avinguda de Lluís Companys és un exemple. El tram que va des de l’estació al carrer de Martorell és un segment molt transitat. Està brut i deixat. Els arbres descomunals, la muralla que representa la via del tren, la poca il·luminació, el fet de quedar enclotat, etc., no afavoreixen una bona impressió i si la vorera està bruta, tacada de tota mena de llànties, d’excrements d’animals i d’altres que no cal comentar perquè tothom sap el que vull dir, doncs pitjor encara.
El mateix passa a l’avinguda de Cerdanyola, sobretot en el seu tram central. Per l’avinguda del Carril, a l’altura inferior de la plaça d’Ernest Lluch, hi ha unes llambordes absents i altres trencades des de fa molt temps, apilades al costat d’un bàcul de la llum pública. Per les desenes d’estudiants d’arquitectura que hi passen cada dia, és un exemple del que no ha de ser la via pública.
Recordo que l’Ajuntament va instaurar un servei de vigilants urbans, no sé si es manté, que tenien cura d’informar els responsables municipals d’aquestes coses, a més d’infraccions urbanístiques subjectes a sanció, etc. La primera funció de ben segur que no funciona. Ara, els ulls de la ciutat som els ciutadans, amb els nostres comentaris, els qui denunciem la situació. Cal que l’Ajuntament respongui amb rapidesa i eficàcia a aquestes queixes.
A tots ens agrada el millor Sant Cugat possible.