Xavier Fornells, el superheroi santcugatenc

Per a molts altres, i recullo molts dels adjectius amb què periodistes i entitats de la ciutat l'han descrit, és "un petit Maragall" (una persona amb il·lusió, idees, entusiasme i coratge per enfrontar-se als reptes i generar canvis); "un torero bomber" (un apaga incendis amb el poder i valentia necessària per fer coses) ... I, per què no, també el podria descriure com un superheroi santcugatenc.

Ho dic en el sentit que quan més ho necessitàvem, quan tot es tornava complicat, quan ningú responia a les trucades i mails, quan la burocràcia feia que els projectes de la ciutat estiguessin en risc de desaparèixer... Xavier Fornells, des del seu càrrec de director d'àmbit de Gestió de Serveis a les Persones, sempre estava disposat a ajudar a persones i entitats.

Però també ho dic perquè si alguna cosa va fer, va ser traspassar els prejudicis presents en molts àmbits de l'administració i corregir injustícies que s'arrossegaven almenys amb la nostra entitat. En la primera trobada que vam tenir ens va dir: "Volia reunir-me amb vosaltres perquè aquí passen coses que no entenc. L'Ajuntament hauria de posar-vos una catifa vermella per tot el que feu".

En plena època de crisi, va ser capaç de mantenir l'oferta a la ciutadania apel·lant al treball en xarxa i la creativitat per administrar els recursos en plenes retallades.

En quatre anys, va generar canvis que feia anys que esperàvem... Almenys dues legislatures en el nostre cas. Però va tenir la sensibilitat d'escoltar i posar-se a treballar per trobar solucions a entitats de tota la vida com La Unió, el Club Muntanyenc, La Unió ciclista, l’Ateneu..., però també a més joves com la nostra (encara que portem ja 12 anys al servei de la població) i a moltes altres.

No només entitats. Una escola bressol, estava a punt de tancar i va generar un canvi que va permetre que seguís oberta perquè entenia que era necessari adaptar-se a les necessitats de les famílies abans que forçar models que finalment no són accessibles per a tothom. Aquesta era la seva idea: estar al servei i donar resposta a les necessitats de la gent.

Xavier Fornells té moltíssimes qualitats humanes i com professional, però destacaria la seva capacitat de generar una nova manera d'entendre la política al servei real dels ciutadans en la nostra població. Per a mi aquest ha estat un dels encerts de Mercè Conesa: comptar en el seu equip amb una persona que tenia l'enorme capacitat d'entendre i resoldre; escoltar i posar-se al lloc dels altres; arribar a on ni tècnics ni polítics podien arribar.

Per a ell, moltes vegades, les reunions no eren en un despatx sinó al carrer: veient els problemes de la gent i parlant amb ells. Una persona accessible, a la qual malgrat la seva enorme responsabilitat i càrrec, la trucaves i sempre responia. Recordo que un divendres em va trucar cap a les 21 hores: "Disculpa, vaig veure que em vas trucar però no vaig poder respondre't abans" em va dir. Podria donar tants exemples que demostrin la seva calidesa i l'enorme professional que era.

Fa uns mesos ens va comunicar que amb la seva família partien a una nova destinació. Des de llavors, vam començar a entristir-nos de pensar en la pèrdua que tindria la ciutat, les entitats i les persones a la ciutat. Com seria seguir els projectes iniciats si ell no seguia amb nosaltres? No hi havia trobada amb altres persones d'entitats en la qual no es compartís la pena i la preocupació.

La vida continua i espero que nous professionals i polítics mantinguin, almenys, la sensibilitat amb què ens hem acostumat a fer projectes de ciutat al llarg d’aquests quatre anys.

Ara seguirem treballant perquè la confiança que en Xavier Fornells ha tingut en nosaltres, es transformi en nous reptes. Que els somnis i necessitats de la gent es converteixin en realitats al servei de les persones i aviat neixi un nou espai de l'Institut de la infància a la ciutat al servei de nens, adolescents, mestres i famílies.

Gràcies Xavier! Fins aviat!