“Per guanyar quota electoral hem de recuperar l’efecte Maragall”
Es va quedar a les portes l’any 2003 i l’any 2007, però l’any 2011, finalment, Pere Soler va aconseguir ser regidor de Sant Cugat pel PSC. Actualment, aquesta formació té dos representant al Ple i és la tercera força municipal per darrere de CiU i el PP
Per què Pere Soler va tastar la política?
Per influències de la família. Vaig viure la política molt intensament, sobretot a la Transició, i això em va fascinar.
Per què el PSC?
Suposo que també per herència i perquè sempre he estat en contacte amb els serveis públics. Sempre he anat a l’escola i a la sanitat pública i penso que la defensa dels serveis públics és bàsica per a la igualtat d’oportunitats. Ja fa 28 anys que milito al PSC, des dels 15 anys.
Com veu l’evolució del seu partit?
Amb alts i baixos. Vam tenir un punt àlgid amb el govern de Pasqual Maragall i ara hem tingut una desfeta important. Més que la crisi, hem mort una mica d’èxit i no hem sabut regenerar les direccions en els diferents nivells de l’organització.
Mal moment per ser socialista?
Sí, però quan ets un representant públic de la ciutat i veus els problemes que té dia a dia això fa que segueixi sent vàlid el fet de dedicar-te a la política. Això fa tirar endavant i també la gent del carrer que t’explica quins són aquests problemes i com els pots solucionar. Crec que estar en la política val la pena.
Com veu les dues famílies del PSC local?
No sempre ha estat així, però sí que és veritat que hem tingut facilitat per fer grups dins l’agrupació. Jo he format part de les candidatures tant de Jordi Menéndez com de Salvador Gausa i ara estic treballant amb en Ferran Villaseñor. Sempre he estat a disposició del partit, independentment del candidat.
Té previst postular-se com a candidat a presidir el PSC de Sant Cugat?
Bé, a mi m’agradaria seguir formant part de la direcció local. No ho he amagat mai. Encara és d’hora per parlar de persones i ha de passar abans el congrés del PSC a Catalunya, el de la comarca i el del PSOE a Espanya.
Com ha viscut els primers mesos com a regidor?
Jo crec que el que fem com a grup municipal és resituar-nos després d’una davallada important. Tot i així, crec que estem fent molta feina, s’està visualitzant el que fem i parlem amb moltes entitats per continuar oferint proximitat. Hem de lluitar per demostrar que la ciutadania s’equivoca amb nosaltres.
CiU ho ha fet molt bé o vostès no o ho han fet gaire bé?
Hi ha una mica de tot i se li ha de sumar una cosa molt important: la demografia de Sant Cugat.
Expliqui’s.
El 1999 CiU tenia 9 regidors i nosaltres 8. Llavors hi havia 60.000 habitants i ara n’hi ha més de 80.000. L’efecte crida de venir a viure a Sant Cugat ha comportat una sociologia diferent no tradicional al que seria el vot socialista. Hi ha barris nous on la nostra representació ha estat quasi nul·la perquè la gent que hi ha anat a viure ni tan sols contempla votar el partit socialista.
Quin és el remei per penetrar més?
El que hem de fer si volem guanyar quota electoral és recuperar l’efecte Maragall. Malauradament, massa gent no viu a Sant Cugat. Ja no és una ciutat dormitori, però als matins fa una mica de basarda veure la ciutat tan buida. Molta gent fa vida aquí només els caps de setmana i això provoca que no sapiguen realment el que s’està coent i ja els vagi bé el que hi ha. Ens costarà, però seguirem treballant.
Sigui l’alcalde per un minut. Què canviaria o faria de nou per millorar la ciutat?
Intentaria mantenir els serveis públics i lluitaria perquè augmentessin. També faria un esforç per ampliar els equipaments esportius ja que hi ha una mancança molt important a aquesta ciutat en aquest àmbit. Intentaria que s’obrís una segona residència per a gent gran i que s’obrís el tercer CAP d’una vegada.
Què mes?
Preservaria el nostre entorn natural i faria polítiques actives per reactivar el comerç a la ciutat.
Pere Soler
Un militant convençut. L’any 1997, Pere Soler va fer el pas de Barcelona a Sant Cugat. Des dels 15 anys que ha militat al PSC i, tot i els moments baixos que viu el partit, se sent honorat de poder tractar el dia a dia d’allò que anomena “problemes de la ciutat”. Des del 1998 forma part de la direcció local del partit i treballa a l’Àrea Metropolitana de Barcelona en l’àmbit d’equipaments públics. També acostuma a treure el cap a l’AMPA del Joan Maragall i a l’associacionisme veïnal del centre.