Fa molt pocs dies, al final de la tarda, una amiga de la meva dona ens va trucar per anar a veure un pis propietat del seu marit, de fet, propietari d’un edifici sencer (més de 5 habitatges a part d’altres propietats). De seguida vam anar a veure’l.
Una primera planta sense ascensor, escales inclinades estil Everest, l’habitatge d’uns seixanta anys d’antiguitat, tres dormitoris, cuina, bany, sala d’estar, cambra de rentar, terrassa. Els llogaters anteriors ho van deixar perquè s’endarrerien en els pagaments de lloguer (800 €/mes que per a Sant Cugat “no està gens malament”).
Però ja d’entrada, després de l’escalada a l’Everest, ens va dir ell, que si no podíem 900 €/mes, que ni tan sols mereixia veure’l. Quina vergonya! Era el típic especulador primari personificat (amb perdó del tac). La seva dona el mirava de reüll, sorpresa pel seu tracte vexatori. Vaig intentar fer-lo raonar, però cada vegada més es creixia en el seu tron deïficat. Impossible tenir una conversa raonable, encara més, deia que, si a la nova llei (que desconeixia del tot) no podia pujar 100 € de cop, la diferència podria fer-se a B.
Sant Cugat tensionat? O millor seria dir, tensionades les persones vulnerables, pobresa energètica, malaltes per Covid (amb lesions després de més de dos anys) i càncer (en controls, la meva dona) que ho estem patint. On són els drets humans, el dret a un habitatge digne, al dret a la ciutat? És que ens hem tornat inhumans transgressors, egoistes? Em sembla que sí, malauradament.
Ho denuncio per indignació!!!
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.