10 reflexions entorn de la Gent Gran
Fernando Ónega va presentar 10 reflexions entorn de la gent gran i en aquest article parlem de les 6 primeres
El president del diari digital 65YMÁS, Fernando Ónega, en la seva intervenció a la Tercera Edició dels Premis “Cerca de los que están cerca”, celebrat a Madrid el 27 de novembre, va reivindicar un cop més un Ministeri de la Gent Gran (“El problema de la gent gran és que no ens veuen”) i va presentar 10 reflexions entorn de la gent gran. Avui parlem de les 6 primeres i seguirem.
Primera:
“Heu de saber, governants i governats, que l’envelliment de la població és una de les grans revolucions silencioses en marxa. A Espanya ja hi viuen més de 20.000 persones amb més de 100 anys. Un terç de la població, 16 milions de persones, té avui més de 55 anys. I d’aquí a 25 anys, gairebé demà passat, seran el 42,5%. L’economia s’està planificant d’acord amb aquesta realitat? Jo crec que no”.
Segona:
“Sovint aquestes dades estadístiques són analitzades amb fredor, però hi hem de posar tota la passió, perquè darrere de cadascun s’amaguen vides individuals, famílies, drets que es compleixen o es conculquen i urgents necessitats d’atenció. I una cosa, que no apareix a les estadístiques, però sovint determina la felicitat: la lamentable impressió, que complir més de 55 anys, significa tenir ja tancades les portes de la feina. Una persona pot perdre la feina als 50 o als 55 i ha de seguir pagant una hipoteca, té fills en edat escolar, troba tancat el mercat laboral i li falten, almenys, 11 anys per jubilar-se.”
Tercera:
“Què fan algunes persones grans per sobreviure? Ho diu La Voz de Galicia: “Posar-se a fer oposicions per ser funcionari o practicar l’autoocupació”. El nombre d’autònoms majors de 55 anys es va disparar un 48% en els darrers 20 anys. En aquest moment, ja són un de cada tres i més de mig milió tenen més de 55 anys.
Quarta:
“Si puja tant el nombre de sèniors gràcies als avenços mèdics i la millor qualitat de vida, s’està començant a caure en un error: Si hi ha més esperança de vida, tots els que superen els 65 o els 70 anys estan en magnífiques condicions. Doncs, no senyor! Hi ha gent que està en plenes facultats i són creadors de riquesa molt important i gent atacada per l’Alzheimer, que han de continuar treballant per l’escassetat de la pensió i els recursos propis.”
Cinquena:
“Ja que citem les pensions, aturem-nos-hi un minut. Es va aprovar la seva pujada referenciada a l’IPC. Si hi ha una forta pujada de la inflació, es disparen, i si no puja, o cau, la pujada no existirà o serà mínima. La pregunta eterna és si el sistema serà sostenible, no per l’augment de les percepcions, sinó per l’allau de nous pensionistes, per l’arribada a la vellesa del nou baby-boom. Malauradament, combinar el sistema públic amb el complement dels privats continua semblant una solució força correcta”.
Sisena:
“En tot cas, és evident que vivim més, la qüestió és si vivim millor. I encara que genèricament sigui així, la gent gran no tenim la millor atenció sanitària d’Europa. Anem tenint goteres, hi ha malalties vinculades amb l’edat, com l’Alzheimer, el Parkinson o les caigudes. I totes necessiten fons per fer-los front, centres assistencials, amb un model millor de residències i personal especialitzat, que també es distingeix per la seva escassetat”.
Setena:
“Saludem el naixement de la nova economia “sènior o platejada”. La defineixen com el conjunt d’activitats i recursos originats per o per a la generació sènior. Poca broma perquè té una gran capacitat de despesa, com ho demostra el fet que el 60% de la despesa total d’Espanya correspon a la població de 50 anys o més i això suposa el 26% del PIB.
Vuitena:
“Una de les injustícies més grans és la fredor amb què l’administració assisteix a aquest fenomen. És lentíssima quan es tracta de canalitzar l’envelliment actiu, dolorosament ineficient per aconseguir que les persones útils puguem mantenir-nos al mercat laboral i és dolorosament incapaç de crear un Ministeri o una Regidoria de Gent Gran.”
Novena:
“Millor ens aniria com a país si les empreses comercials sabessin veure el potencial de consum de la gent gran o com podem salvar l’estacionalitat del nostre turisme, perquè som els que podem gaudir de dies de lleure en qualsevol període de l’any.”
Desena:
“Cal combatre l’edatisme. Encara que ens costi fer servir les noves màquines i les noves tecnologies, som capaços de col·laborar a crear un envelliment més just i una societat millor.”
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.