Anna Gonzatto, psicòloga: "És diferent arribar amb el reconeixement previ que en pastera"

Bon dia, Ana Gonzatto. Ets psicòloga i estàs especialitzada en persones refugiades que, a diferència dels emigrants, fugen del seu país d’origen per persecucions, conflictes armats o falta de protecció.

En quines condicions psicològiques arriben la majoria d’aquestes persones?

Depèn de les circumstàncies que les han obligat a migrar, del perfil (sexe, edat, etc.) i també de les característiques personals, però normalment aquestes persones comparteixen molta incertesa i inseguretat respecte al seu futur al país d’acollida, així com un dol migratori per tot el que han deixat/perdut en haver de migrar. En general, estan emocionalment molt debilitades/destruïdes, però també s’esforcen per mantenir l’esperança de superació, de canvi i adaptació al país d’acollida.

Quin és el sentiment més difícil de compartir per a elles?

En aquest cas, també depèn de les característiques personals i de la causa per la qual han migrat. Per posar un exemple, en casos de violència de gènere, les víctimes comparteixen sentiments de culpabilitat, de fracàs, de vergonya... que són difícils d’assumir.

Quin és el dolor emocional més difícil de curar?

Segurament no es pot assenyalar només un, ja que això depèn de les resiliències individuals, entre altres factors. Novament, em resulta més fàcil posar un exemple: el dol d’una mare que va ser forçada a migrar quan tenia un dels seus fills mort per les "maras" que controlen els territoris al seu país d’origen. A més, aquesta dona temia per la vida dels seus altres dos fills, i aquesta circumstància la va obligar a migrar.

La manera com migren marca una diferència emocional?
Per descomptat. És molt diferent arribar al país d’acollida amb el reconeixement previ de la seva condició de refugiat (com ara en el cas dels refugiats de la guerra d’Ucraïna, per exemple), o bé arribar en pasteres, enfrontant-se a la possibilitat de ser repatriat immediatament al seu país d’origen, sense ni tan sols tenir l’oportunitat d’explicar les raons de la seva migració, amb el perill de naufragar o d’enfrontar-se a altres amenaces durant la travessia.

Hi ha molta diferència emocional segons el lloc d’origen d’on provinguin?
Segurament les diferències culturals també hi influeixen, però crec que es tracta d’una suma de factors, com ja explicava anteriorment (característiques del procés migratori, personals, etc.). Aprofito la pregunta per parlar d’un segon moment en el procés migratori: l’acollida al país de destí. En aquest cas, les persones poden patir un segon impacte emocional, aquesta vegada en funció del seu lloc d’origen, del fenotip, dels trets culturals, religiosos, etc. Novament, parlant amb exemples, molts usuaris negres relaten prejudicis pel racisme, que els fereix profundament.

Ens podries explicar breument un cas que t’hagi impactat?
Podria descriure’n diversos, ja que el dolor humà és sempre impactant, però en triaré un. Es tracta d’un home senegalès que va haver de migrar per la seva identitat sexual. És homosexual i vivia una doble vida al seu país d’origen, fins que es va destapar la seva vertadera orientació sexual. Per complir amb les lleis del seu país, així com amb la cultura musulmana, s’havia casat amb una dona amb qui té dos fills. Paral·lelament, tenia relacions amb homes, i en el moment en què es va revelar la seva situació, tenia una parella. Quan la seva família es va assabentar de la situació, els seus germans el van apallissar i el seu pare el va repudiar. A més, la seva família el va amenaçar d’entregar-lo a la policia si no marxava del país. De tots els dolors d’aquest home, el pitjor va ser el fet de separar-lo dels seus fills i ser repudiat pel seu pare, que era imam a la seva comunitat. A partir d’aquestes circumstàncies, va marxar del seu poble i va anar a la capital del Senegal, amb el suport d’una amiga que l’ajudà a migrar en pastera cap a Espanya. Estant a Espanya, les poques vegades que va poder parlar per telèfon amb els seus fills van ser amb l’ajuda d’un amic que es jugava el coll per posar-los en contacte, sense que la mare i la resta de la família se n'assabentessin. Alguns dels factors que el van ajudar a minvar el dol van ser la possibilitat de viure la seva orientació sexual amb seguretat al país d’acollida i la inserció laboral.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.