El relat està inspirat en la llegenda del drac i està dedicat al nebot Alfonso, posant-li el seu nom al cavaller. FOTO: Cedida

TOT i més

Darrera lectura d’estiu

Tanquem aquest cicle de lectures d’estiu amb el premi guardonat pel jurat dins la categoria Català B (adreçada als nivells intermedi i suficiència), del premi de microrelats que Cugat Mèdia va convoca

Tanquem aquest cicle de lectures d’estiu que us hem ofert des del Servei Local de Català amb el premi guardonat pel jurat dins la categoria Català B (adreçada als nivells intermedi i suficiència), del premi de microrelats que Cugat Mèdia va convocar per Sant Jordi.

Abans, però, cinc cèntims sobre l’autora:

L’Ane, de 38 anys i nascuda al País Basc, ha estat alumna dels cursos de català per a adults només els dos darrers trimestres i va entrar directament al segon mòdul del curs Elemental; ha demostrat una motivació i un entusiasme per l’aprenentatge que li han permès una evolució molt positiva a les aules.

Ella mateixa ens ho explica: “Fa 10 anys que vaig venir a viure a Catalunya des del País Basc. Sempre m’he sentit interessada per la llengua catalana; tot i que ja fa temps que l’entenc, sempre m’ha fet vergonya parlar-la. Per això aquest últim any m’he animat a apuntar-me a classe.

A mi sempre m’ha agradat escriure i quan ens van comentar a classe per Sant Jordi que hi hauria un concurs de relats en català amb una categoria per a alumnes vaig decidir participar-hi. Per escriure el relat em vaig inspirar en la llegenda del drac i el vaig voler dedicar al meu nebot Alfonso, posant-li el seu nom al cavaller del relat.” I vosaltres, si voleu fer un curs de català, consulteu l’oferta a www.cpnl.cat/santcugat.

El guardià del tresor, d’Ane Ortigala Babon

El drac va deixar anar un últim bram i es va desplomar a terra. L’Alfons va deixar caure l’espasa ensangonada i va córrer cap al tresor. Era ric! Amb l’alè encara entretallat, va estendre la mà i va agafar un grapat de monedes. Un somriure es dibuixava a la cara quan va començar a sentir una sensació de formigueig a la mà. Va deixar anar l’or i, astorat, va veure com començaven a sortir-li escates. El formigueig va continuar estenent-se per tot el cos, brotant més escates al seu pas. Les mans i els peus ara eren urpes esmolades. No hi havia cap dubte, s’estava convertint en un drac. S’estava convertint en el nou guardià del tresor.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.