Edatisme o “discriminació positiva”

La setmana passada vam parlar de l’”edatisme”, entès com la discriminació que patim moltes persones grans pel simple motiu de la nostra edat. Algunes vegades nosaltres mateixos l’apliquem, quan ens limitem massa, o quan ens fem acompanyar per altres persones més joves i deixem que siguin ells els qui decideixin. Però en algunes ocasions ha arribat a ser dramàtica, com en el cas del “triatge” que es va fer durant la pandèmia de la Covid.

Ara bé, ja ens agrada que ens discriminin “positivament”. Acabo d’estar uns dies a Praga i allà tot el transport públic és gratuït per als més grans de 65 anys i al tren tots tenim un descompte d’un 50%.

I d’aquí surt una pregunta: Si volem que ens tractin com a tothom i que tots siguem iguals, per què demanem que hi hagi avantatges per a nosaltres, per què volem que es reforcin les entitats de gent gran, per què vam lluitar a Sant Cugat per tenir un Consell de la Gent Gran, per què volem que Sant Cugat sigui reconeguda com a “Ciutat amiga de la Gent Gran”, per què reclamem una Regidoria de Gent Gran, per què defensem que s’aprovi a Catalunya una Llei de la Gent Gran? La resposta crec que és clara: Perquè massa sovint no ens tracten com a tothom, s’obliden de nosaltres, no ens pregunten a l’hora de decidir, ens consideren com ja amortitzats, el món és dels joves, fins i tot tenim la sensació que nosaltres molestem, que fem nosa, no valoren la nostra experiència i ens descarten. Per tot això té sentit la “discriminació positiva”.  

Un cas molt concret i molt actual en què reclamem la “discriminació positiva” és en la lluita contra la bretxa digital, ja que la tecnologia s’està aplicant a les entitats bancàries i a l’Administració deixant al marge una gran quantitat de persones que no estan preparades per assimilar-la.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.