Goal!
Molts de nosaltres teníem el referent de les retransmissions futbolístiques del periodista Joaquim Maria Puyal
El català, com moltes altres llengües, conté un bon grapat de mots que provenen de l’anglès. Des que l’imperi britànic es va fer amo i senyor de mig món i, a continuació, amb l’hegemonia dels Estats Units, la llengua anglesa s’ha anat introduint constantment dins el sistema lèxic del català. Gairebé tots els camps semàntics de la nostra llengua estan farcits de termes originaris de la llengua de Shakespeare.
Sembla que no podem defugir de termes anglesos dins el camp de la ciència, l’economia, l’empresa, la gastronomia, la cultura, el cinema, la música, l’esport; i, dins de l’esport, és inevitable l’ús de termes futbolístics d’origen anglès. És del tot comprensible: aquest esport va néixer al Regne Unit i, si bé en un principi dèiem i escrivíem “foot-ball”, la gent es pensava que era un tipus de dansa contemporània, un ball.
Aleshores, el que és capaç de fer el català és adaptar els termes anglesos a la nostra ortografia. Així, escrivim i pronunciem “futbol” sense accent a la u i, doncs, com una paraula aguda.
El mateix fem amb mots com ara xut (shoot), gol (goal), córner (corner) i orsai (off-side). Fins i tot, hem creat verbs, adjectius i noms derivats d’aquests termes anglesos: xutar, xutador, golejar, golejador, futbolista, futbolístic...
En altres casos, però, mantenim la forma anglesa, com ara en el mot hat-trick, que també podríem traduir per triplet.
Abans que la normativa establís quins mots d’origen anglès havíem d’incorporar al nostre diccionari, molts de nosaltres teníem el referent de les retransmissions futbolístiques del periodista Joaquim Maria Puyal, que feia servir sovint les expressions “hands” (ell en deia “hems”) per no dir mans i “out” per no dir fora.
D’altra banda, tenim una llengua veïna que sovint ha bloquejat qualsevol ingerència externa de tipus lingüístic. En termes futbolístics, hi va haver una època en què es va treure de la màniga algunes expressions més o menys afortunades, com per exemple “balompié”, “saque de esquina” o “pena máxima”. Us imagineu com sonaria en boca dels comentaristes esportius catalans l’ús d’expressions com ara “balompeu” o “tir de cantonada”?
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.