S’ha de garantir que totes les persones tinguin accés al seu espai. FOTO: Cedida

TOT i més

La importància de l’espai

Aquests símptomes que podem sofrir són transitoris i desapareixen en adaptar-nos-hi

La nostra vida es desenvolupa, igual que la de la resta dels éssers vius, en el que es pot definir com un eix espai-temps.

El temps, encara que és indeterminat perquè normalment desconeixem la durada de les nostres vides, sabem que és finit, i per això considerem de gran importància poder-lo dotar de qualitat. De la qualitat suficient que ens permeti dir que hem tingut la satisfacció d’haver-lo destinat a allò que ens satisfeia, al que per a nosaltres ha estat rellevant, al que considerem que ens ha realitzat com a persones. Perquè el temps és intransferible, cadascú té el seu per disposar-ne. Es pot compartir, però no es pot cedir.

En canvi, a l’altre braç de l’eix hi trobem l’espai que presenta unes característiques ben diferents, ja que sí que està delimitat i sí que és transferible. I de la mateixa manera que es pot compartir, també es pot cedir.
D’altra banda, però, sí que coincideixen en un “petit detall”... tenen una cosa en comú: ambdós són imprescindibles per a la vida. Perquè per poder-se aixoplugar, fer, tenir, cuidar-se, menjar, jugar, treballar, dormir i qualsevulla altra activitat que se’ns acudeixi (que en són moltes) que passarà en un espai de temps, es necessita un lloc.

De manera que s’ha de garantir que totes les persones tinguin accés al seu espai, el que els permeti donar el valor que considerin al seu temps. I perquè això sigui possible s’entén que estem parlant d’un espai accessible, salubre, d’un lloc endreçat, acollidor, confortable, i aliè a les preocupacions sobre la incertesa de poder-hi restar en un futur més o menys proper o llunyà; on es tingui garantida la permanència.

I aquesta necessitat, amb les mateixes premisses la tenen les entitats, siguin de salut, culturals, d’esbarjo, socials, o de tantes altres funcions com interessos tinguin els ciutadans. Perquè aquestes premisses necessàries per al desenvolupament, aquest eix en el qual vivim els éssers vius, també és l’eix en què duen a terme la seva activitat les entitats que, al cap i a la fi, no deixen de ser com una persona més, en aquest cas però, no una persona individual sinó en forma de col·lectiu.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.