"Les associacions de víctimes demanen tipificar la 'persuasió coercitiva' com a delicte´. FOTO: Cedida

TOT i més

Margarita Barranco, psicòloga: “Qualsevol persona pot ser captada per un grup totalitari”

Virginia Bernal ha contactat amb Margarita Barranco Psicòloga Clínica experta en sectes, expresidenta de RedUNE

Les Associacions de víctimes i afectats de sectes han presentat al Congrés un text per tipificar la “persuasió coercitiva” com a delit en el Codi Penal de fins a 8 anys. Virginia Drom ha contactat amb Margarita Barranco Psicòloga Clínica experta en sectes, expresidenta de RedUNE.

Sra. Barranco, què és una secta?
Definim un grup com a secta o grup coercitiu quan parlem d’una organització que té una estructura piramidal i es presenta sota la forma d’associació o grup religiós, cultural, científic, terapèutic, polític..., que exigeix l’absoluta devoció o dedicació dels seus membres a alguna persona o idea mitjançant l’ús de tècniques de manipulació, persuasió i control per aconseguir els objectius del líder o del grup (poder en qualsevol de les seves formes). Amb l’ús d’aquestes tècniques, el grup provoca en els adeptes una dependència total del mateix i/o del líder, en detriment de l’autonomia personal i de l’entorn familiar i social.

Qui pot ser captat?
Qualsevol persona és susceptible de ser captada per un grup totalitari si aquest actua en el moment oportú. Així i tot, hi ha personalitats amb més predisposició i situacions que incrementen aquest risc.

Hi ha gent més susceptible que d’altra per ser captada?
Trobar-se en un estat de crisi, insatisfacció o inestabilitat emocional, afectiva, social, acadèmica, laboral o professional.
Estar en desacord permanent amb la societat i les seves normes, sense trobar una sortida.
Ser jove i/o presentar trets d’immaduresa i una identitat no consolidada, sigui temporalment o definitivament.
Tenir inquietuds intel·lectuals i/o religioses confuses o mal canalitzades.
Mostrar ingenuïtat i un alt grau d’idealisme, amb una credulitat excessiva cap a terceres persones.
Tendència a la personalitat dependent, amb dificultats per prendre decisions i iniciatives.
Patir situacions de solitud i tenir dificultats per establir amistats i relacions socials.
Estar passant per algun problema físic o psíquic de salut i buscar solucions alternatives al que està establert.
Aquestes són algunes de les característiques que poden predisposar una persona a ser captada per un grup coercitiu.

Algunes característiques del funcionament dels grups coercitius

  1. Són grups molt tancats, amb una doctrina demagògica i encapçalats per un líder que sembla un déu.
  2. Tenen una configuració piramidal i totalitària: tot prové d’amunt, les paraules dels dirigents són dogma de fe, els líders intervenen fins i tot en els detalls més petits i íntims i exigeixen que es compleixin sense cap crítica.
  3. Viuen en grups, totalment desconnectats d’altres grups, amb gran mobilitat per evitar els controls de la llei i de la societat.
  4. Obliguen de forma molt subtil a trencar amb tots els vincles anteriors a l’entrada al grup: pares, germans, amics, parella, feina, etc.
  5. Controlen tota la informació que arriba als seus adeptes.
  6. Suprimeixen les llibertats individuals i el dret a la intimitat.
  7. Les seves activitats primordials són el proselitisme i la recaptació de diners.
  8. Destrueixen la mateixa personalitat, substituint-la per una altra més dèbil, submisa i dependent.
  9. Assetgen les persones que han sortit de la secta.
  10. Ofereixen un sincretisme religiós: prenen elements doctrinals de diverses religions.

Algunes formes de captació

Assenyalaré algunes de les més importants:

  1. Aprofiten situacions de crisi personal, familiar i social.
  2. Es presenten encoberts amb una imatge atractiva i com a solució al seu problema, oferint amistat, companyia, respostes...
  3. Fan servir tècniques psicològiques i neurofisiològiques per anul·lar la voluntat i el raonament dels adeptes: escassa alimentació, falta de son interrompuda, càstigs físics, controls, etc.
  4. Presenten una bona imatge oferint-se a treballar davant problemes socials.
  5. Duen a terme activitats freqüents: relaxació, meditació transcendent, cerimònies ritualitzades...
  6. Als joves els ofereixen el que desitgen: seguretat, donen una explicació del món, organitzen les seves vides, etc.
  7. Empren falques publicitàries, frases curtes i atractives per introduir-se.

Algunes formes de finançament

Són veritables imperis econòmics. Les seves principals fonts d’ingressos són:

  • Treball gratuït dels seus adeptes: venda de llibres, aportacions particulars, peticions al carrer, cursos, mendicitat, etc.
  • Patrimoni exigit als seus seguidors sota coacció psicològica: comptes bancaris, bons, accions.
  • Aconsegueixen els seus fons a través de l'engany, al·legant serveis a la societat (campanyes socials, institucions benèfiques, donatius...), tècniques de millora personal, cursos... D'aquesta manera, eviten impostos.

Com puc ajudar a algú que està en una secta?

  • Procurar mantenir el contacte amb l’adepte (personal, per carta, telefònic, etc.). És important que compti amb vostè.
  • Tenir present que és víctima del grup coercitiu i que pateix els efectes de les tècniques de manipulació psicològica.
  • Sol·licitar ajuda a professionals de l’àrea de la salut mental (metges, psicòlegs, psiquiatres, treballadors socials...), preferentment amb coneixements sobre el fenomen sectari.
  • Tenir molta paciència, no cedir a les pressions i xantatges de l’adepte i del grup.
  • Desconfiar del que diuen els adeptes: parlen per boca del grup i menteixen amb facilitat.
  • No deixar-se atemorir pel "poder" del grup. Cal actuar amb prudència, però amb decisió.
  • Adoptar una actitud curiosa, encara interessada.
  • Demanar qualsevol literatura, però ser prudent a l'hora d'anar a reunions sense estar prèviament preparat.
  • Si un grup és legítim, no hi haurà gent que pressioni per adquirir compromisos abans d'haver-hi un descobriment complet.
  • Parlar amb exadeptes i exlíders pot ser summament útil. Els grups coercitius vilipendien els exadeptes crítics i inventen contes per fer-los poc fiables.

Com puc reconèixer una secta; quines són les seves principals característiques?

  • Ofereixen solucions simplistes (bo-dolent, salvat-condemnat) davant qualsevol situació o plantejament.
  • Contradicció entre la teoria i la pràctica (resulta difícil veure els resultats pràctics del seu discurs).
  • Tenen un líder carismàtic, messiànic i dogmàtic.
  • Ofereixen una aparença de seguretat personal, calor humana, oportunitat de pertànyer a un grup escollit.
  • Formen una estructura totalitària (tot ve decidit des d’amunt).
  • Utilitzen tècniques psicològiques coactives per reclutar i adoctrinar els seus membres.
  • Sostenen que el fi justifica els mitjans.
  • Recomanen subtilment a l’adepte que cedeixi els seus béns materials al grup com a procés per assolir un nivell superior.
  • Inculquen odi, por o rebuig cap al món i s’ofereixen com a única solució al fi últim de l’ésser humà.
  • Aïllen l’adepte (mentalment i/o físicament) de tot allò que resulta aliè als interessos del grup.
  • Intimiden els que els critiquen.
  • Anul·len l’individu i disminueixen la seva capacitat crítica.
  • Ofereixen una forma nova de viure, únicament realitzable a través del grup.

Atenció amb...

  • Les persones que ofereixen respostes o solucions màgiques als problemes del món. Per això, abans d’ingressar en un grup, consulta, investiga fora del grup i no deixis que et facin endolcir els oïts.

Hi va haver una secta important a Sant Cugat? Quina?

El grup més important que hi va haver a Sant Cugat va ser el liderat per Pedro Vivancos i conegut internacionalment com a Rachimura. Aquest grup es va iniciar a Sant Cugat i va acabar a Canadà. També podem trobar grups d’ideologia religiosa o pseudocientífica que estan funcionant.

Més info: Pedro Vivancos, dansa i arts marcials: la relació del cas Raschimura amb Sant Cugat

Quina és la causa per la qual una persona no abandona una secta?

Principalment, perquè tenen por del que hi ha al món, o del que els pugui ocórrer a les seves famílies, i també perquè el grup s’ha encarregat d’aïllar-los del seu entorn familiar, d’amistat, etc., i això dificulta prendre la decisió de sortir. En altres casos, l’aïllament també ha estat degut a que han donat tot el que tenien al grup i, per tant, no tenen res que els pugui ajudar a començar una nova vida. No disposen de suport extern i això dificulta molt la seva sortida.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.