Paciència, presència

La combinació de paciència i presència promou un ambient educatiu harmoniós, on sentir-se segurs i motivats per explorar i aprendre. I no només enriqueix l’experiència acadèmica, també prepara per afrontar reptes futurs amb autoconfiança.

S’hi ha de ser, el debat sobre quantitat de temps i qualitat del temps compartit amb fills o alumnat sempre conclou amb el qual la presencialitat és necessària. La funció educadora de marcar límits ni fa vacances ni baixa d’exigència en el cap de setmana.

Richard Sennett va publicar el 1998 un assaig de sociologia titulat “La corrosió del caràcter” on defensa que les frustracions d’un entorn laboral insatisfactori té un reflex directe en l’àmbit familiar i íntim. Educar comporta una inversió molt significativa de paciència, i no sempre tenim la disposició d’ànim que convé per a fer-la. Quan les nostres energies estan enfocades a resoldre altre tipus de problemes els requisits dels més joves poden ser percebuts com a càrrega afegida. No es tracta de fer judicis de valor sobre les actituds de qui educa, es tracta de posar en primer pla el compromís irrenunciable envers qui més ens necessita.

Ni que sigui pel modelatge que exercim sobre qui ens observa, a conseqüència de reclamar conductes tolerants i respectuoses, caldrà dedicació i paciència. La paciència, també en educació, és mare de la “ciència”.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.