Quina animalada!
Si no voleu fer el passerell (ocell de la família dels fringíl·lids) per la vida, mireu-vos amb curiositat el món animal
En aquest viatge cap a la incertesa que és l’existència, a la humanitat ens ha tocat compartir nau espacial amb l’inabastable regne animal. En anteriors articles ja hem constatat com del vincle estret amb la natura a la llengua en sedimenta un pòsit considerable. D’aquest solatge avui us destaquem l’ús figurat que donem al nom d’alguns animals.
Il·lustrarem aquests usos amb exemples extrets del diccionari normatiu, la qual cosa dona fe del seu grau de penetració a la llengua general. Comencem amb epítets valoratius que apliquem a les persones a partir d’atributs que assignem subjectivament a les bèsties: per escurçó entenem «persona maligna», com si aquests artròpodes distingissin entre el bé i el mal; qui «pertot es fica, que tot ho esbrina» és una fura, que potser són àgils, sí, però d’aquí a extreure’n dots detectivescos... És com la garsa, que per l’atracció cap als objectes brillants l’atribuïm a qui «no pensa sinó a arreplegar per a si béns, avantatges». Tampoc en surt gaire ben parada la sangonera, «persona que viu, que s’enriqueix, a expenses d’altri, exhaurint-ne els béns», ni la paparra, «persona que molesta perquè parla contínuament, demana coses». Aquests dos exemples són prou lògics, però i el lluç, per què l’apliquem a una «persona poc espavilada, deseixida»? L’etiqueta aranya de forat, en canvi, potser sí que s’adiu més a la idiosincràsia de l’aràcnid, en el sentit que fa referència a algú «que viu retirat i fuig de la gent».
Tampoc hi falten verbs, que segons el cas ens poden remetre bé a una forma geomètrica concreta (a partir del cargol tenim cargolar), bé als andamis d’algú (gallejar, papallonejar), bé a comportaments (rapinyar en el sentit de robar o prendre una cosa violentament). I si bé aquests verbs s’inspiren en un element de la fauna per descriure una acció o capteniment, acabarem a l’inrevés, un verb que denomina una criatura: el verb significa «eixamplar els dits de les mans o les cames» i és escamarlar, d’aquí el nom del deliciós crustaci que obre i tanca les pinces.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.