Roda el món i torna al born

El teixit social del Sant Cugat d’avui és ben diferent del que hi havia ara fa cent anys. Aquella petita població rural del Vallès on vivien catalans i algunes persones vingudes d’altres regions de l’estat espanyol s’ha convertit en una ciutat rica en diversitat on convivim persones provinents de tots els continents. És per això que ens hem proposat repassar els gentilicis.

El més habitual és que en la versió masculina acabin en Í, À, ÈS. En el primer cas tenim marroquí i també argentí.  El segon cas és molt comú, diem  italià, israelià, iranià, bolivià, veneçolà, cubà... En aquests dos grups, la versió femenina afegeix la terminació NA i perd l’accent. Diem marroquina, italiana, iraniana, veneçolana... En el tercer grup hi tenim gentilicis que acaben amb ÈS, per exemple, xinès, ucraïnès, francès, tailandès... En tots aquests casos, el femení afegeix una A i elimina l’accent, i així ens queda xinesa, ucraïnesa, francesa i tailandesa.

Més enllà d’aquests tres grups, trobem casos que van per lliure: brasiler, espanyol, hondureny, búlgar, alemany, britànic, xilè, rus, belga... I els seus corresponents femenins: brasilera, espanyola, hondurenya, búlgara, alemanya, britànica, xilena afegeix la NA, russa dobla la S i belga és invariable.

Totes les nacionalitats citades són presents a les aules del Servei Local de Català, un privilegi compartir la nostra tasca amb santcugatencs de diverses procedències.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.