La salut mental

Com dèiem, el més important per no caure en una degradació mental, és cercar aquelles coses que ens mantenen “amb una obligació” vers els altres. Aprofitant que l’ésser humà és un ésser social, pensem en la importància que tenen els altres a les nostres vides. Ells seran el que moltes vegades ens portin a tenir un objectiu vital.

Només les persones que són molts ermitans i amb una pau interior molt ample, poden subsistir amb objectius per si mateixos. Aquestes persones es posen fites diàries en les quals no estan implicades més persones: “demà he de regar les plantes, o anar a buscar herbes al camp per fer una infusió”. I com que tenen una ment forta i una salut mental molt ben controlada, ho faran sense dependre de ningú. Però generalment els comuns mortals no tenim aquesta pau interior. Si no tenim una feina o alguna persona que depèn de nosaltres, o algú per qui aixecar-nos diàriament, haurem de tenir molta cura de no caure en un pou. Per exemple, la síndrome del “niu vuit” és la descripció perfecta d’aquesta situació. Et passes mitja vida cuidant els fills i un dia se’n van i ja no has de cuidar a ningú. Ja no ets “necessari”. El teu objecte i projecte de vida, ja no hi és. Probablement, ha coincidit en el fet que també t’has jubilat i tampoc tens objectius professionals.

Sigues hàbil i cerca un “hobby” o alguna cosa que t’agradi i que et mantingui amb la ment ocupada.
Seguim!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.