Et sents sol? És una responsabilitat de tots
Inés Bombi Civit és llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i especialista en Ginecologia i Obstetrícia
Aquests dies he vist la pel·lícula de Tom Hanks El pitjor veí del món, una realitat trista portada al cinema. El director posa de manifest com una persona pot arribar a desitjar llevar-se la vida quan ja no té ningú amb qui compartir-la. Se sent sola i aïllada. Res no la motiva a continuar vivint.
La solitud és el pitjor enemic de l’ésser humà. És tan dolorosa que, en alguns casos, pot arrossegar algunes persones fins al suïcidi.
Però, ens hem plantejat si realment acompanyem aquelles persones a qui donem aquests consells amb tan bona intenció? Els acompanyem en els seus moments tristos? Sovint, la resposta és no.
L’ésser humà ha estat creat per viure acompanyat i per compartir, no per sentir-se sol. Escollir estar sol és una decisió, però sentir-se sol no ho és.
Hi ha persones que viuen en residències, completament soles, i que, en alguns casos, només reben la visita de les seves famílies els diumenges, per exemple.
Però no cal anar tan lluny. Molts joves també se senten sols, perquè no és l’edat el que defineix la solitud, sinó el sentiment.
A la pel·lícula es posa de manifest aquesta solitud i el desig de morir que en pot sorgir, fins que algú, sense jutjar-ne el caràcter agre, decideix simplement donar una mica d’amor.
Tots tenim a les nostres mans la possibilitat d’evitar que algú altre se senti sol. Obrim-nos, estimem, ballem i, sobretot, escoltem. La solitud és una qüestió de tots.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.