Les castanyes, fruit de la tardor, amaguen expressions i refranys que ens fan reflexionar sobre la velocitat, l’humor i les situacions quotidianes. FOTO: Cedida

TOT i més

A tota castanya!

La castanya és el fruit comestible que ens regalen els castanyers durant la tardor, però la paraula castanya dona molt joc

Sou dels que penseu que els dies passen de pressa? A nosaltres les setmanes se’ns fan curtes. Com que tot just hem celebrat la castanyada, avui aprofitarem per parlar de castanyes. Tots sabeu que la castanya és el fruit comestible que ens regalen els castanyers durant la tardor, però la paraula castanya dona molt joc. Comencem!

Anar a tota castanya és moure’s molt de pressa, fer les coses a tota velocitat, però, atenció!, quan a algú se li’n va la castanya és que s’ha descontrolat o ha perdut l’enteniment.

Clavar-se una castanya o un castanyot vol dir tenir un accident o caure, però dur una bona castanya, en canvi, és sinònim de portar una borratxera i donar, pegar, ventar o fotre una castanya a algú és el mateix que donar-li una ventallada, una plantofada o una llufa.

Quan volem destacar que dos germans no s’assemblen gens ni mica, podem dir que són com la nit i el dia, o també podem dir que s’assemblen com un ou a una castanya.

I sabeu que castanya també és sinònim de monyo o de tannara? És un estil de pentinat que recull els cabells de forma arrodonida i els subjecta al clatell, al damunt, o als costats del cap. Aquesta accepció és interessant perquè ens porta cap a l’expressió que segur que heu sentit molts cops: “Això és de l’any de la Maria Castanya!” Qui deu ser la Maria Castanya? Doncs diuen que va ser la primera dona que va decidir fer-se aquest pentinat, ja en fa molt!

La castanya quan cau del castanyer va embolcallada d’una pell que punxa de mala manera. La cançó popular diu “vestit de pell fina i abric d’eriçó”. Per això, quan volem parlar d’algú que és molt introvertit i vol protegir costi el que costi la seva intimitat, podem dir que és més clos que una castanya.

I arribem al moment esperat, perquè algú ha tret les castanyes del foc! Algú ha afrontat una situació compromesa i l’ha resolt amb èxit. Ho podem celebrar! Ara bé, estigueu atents a aquesta última frase popular: Uns treuen les castanyes del foc i uns altres se les mengen; abans i ara, cal estar a l’aguait per evitar que algun espavilat s’aprofiti del nostre esforç i s’apunti l’èxit de l’operació. Ulls ben oberts!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.