Treballar avui és un descans
L’etimologia estudia l’origen dels mots a partir de la seva evolució fonètica, morfològica i semàntica; simplificant-ho, podem afirmar que s’encarrega de perfilar “l’arbre genealògic de les paraules”
L’etimologia estudia l’origen dels mots a partir de la seva evolució fonètica, morfològica i semàntica; simplificant-ho, podem afirmar que s’encarrega de perfilar “l’arbre genealògic de les paraules”. Justament des d’aquestes línies hem tractat el significat primigeni d’alguns mots i com difereixen sovint de les accepcions quotidianes que coneixem avui dia. Resseguint aquesta línia, avui us proposem un mot que costa d’empassar després de la pausa nadalenca: treballar.
La paraula procedeix del llatí vulgar tripāliāre (“torturar”), que es remunta a tripālium, instrument de tres puntes o pals que es feia servir per subjectar cavalls o bous i ferrar-los, però també servia com a eina de tortura per assotar esclaus i reus, raó per la qual la paraula s’emprava per a tot allò que feia sofrir. De fet, les primeres accepcions de treballar remetien a “molestar, donar turment” i també a “sofrir, esforçar-se, fatigar-se per obtenir quelcom, procurar amb esforç”. Feina té un origen més amable: prové del llatí facienda, “coses que s’han de fer”, una forma del participi del verb facĕre (“fer”).
Si agafem la paraula burocràcia (del francès bureaucratie, literalment “el poder de l’oficina”), observem com al significat original del mot, “sistema de tasques, de procediments i d’activitats a càrrec d’un cos de personal administratiu”, avui també hi donem un sentit despectiu que implica “autoritat, influència excessiva, dels funcionaris públics en els negocis de l’Estat” i que, fins i tot, degenera en “forma degradada d’administració en la qual predominen la rutina, la falta d’iniciativa i la ineficiència”.
Clourem aquesta petita mostra de l’evolució del significat d’algunes paraules amb una peça de vestir present en certes feines: la corbata, mot de l’italià corvatta i aquest del francès cravate, que té l’origen en el serbocroat Hr̀vāt, paraula que designa els naturals de Croàcia. I és que quan el rei Lluís XIII de França va llogar mercenaris croats, aquests feien un curiós nus al mocador de coll de l’uniforme. No cal dir que aquest nus s’acabaria popularitzant en la vestimenta dels homes d’arreu.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.