La Guerra del Francès

Aquesta peça forma part del col·leccionable "Mites i Llegendes de Sant Cugat", de Rogeli Pedró editat i publicat l'any 1999 pel Diari de Sant Cugat i reeditat en format digital pel TOT Sant Cugat. Descobreix més llegendes aquí.

La Guerra del Francès​

Expliquen els nostres avis que, quan va esdevenir la Guerra del Francès a Sant Cugat, les tropes enemigues no van arribar a entrar del tot a dins el poble gràcies a un fet miraculós que va passar al voltant de l’ermita de Sant Domènec el 12 d’octubre de 1808.

Ja feia dies que els pagesos santcugatencs rebien notícies de la invasió francesa de Barcelona, El Bruc, Sant Jeroni de la Murtra i de Granollers. Mentrestant, els nostres homes i dones no perdien el temps: cada dia es reunien per preparar l’estratègia d’atac als francesos.

Tenien poques armes: a tot estirar, un parell de mosquets, algun trabuc vell, cinc o sis llances antigues i rovellades, una espasa mal esmolada i algunes forques, destrals, dalles i unes dotzenes de falçs.

Els guaites santcugatencs esperaven l’enemic tremolosos de cames i espantats, perquè eren conscients que amb aquell “armament” poca cosa podrien fer contra els canons i les armes dels ben plantats soldats francesos.

Un matí del mes d’octubre, quan el sol encara no havia tret el nas al cim de la serra de Collserola, els nostres guaites ja estaven preparats davant l’ermita de Sant Domènec. Aviat van veure com dues columnes de soldats francesos avançaven cap a Sant Cugat. 

Els homes, a instàncies del senyor rector i del mateix alcalde, van encomanar‑se a Déu i als àngels tot resant un parenostre i demanant ajut i valor per passar aquell mal tràngol.

Des del turonet on està situada l’ermita, els pagesos veien avançar lentament la formació de soldats francesos: diuen que n’hi anaven quatre mil!

Tan bon punt van acabar de resar l’oració, va sortir el sol, que es reflectia molt vivament sobre la teulada de l’ermita tot enlluernant els francesos de tal manera que no podien veure‑hi clar. Els pagesos santcugatencs, en canvi, distingien perfectament tots els moviments de l’enemic. Tot d’una, s’escoltà un crit molt fort de retirada i els francesos van girar cua precipitadament.

Els pagesos, enardits i sense saber gaire què passava, van emprendre la persecució fins a perdre’ls de vista.

Més endavant, els francesos van coincidir amb un regiment de dragons provinents de Molins de Rei que els van acabar de rematar.

La derrota del francès fou sonada. Quan van interrogar els presoners, els soldats francesos explicaren que havien fugit perquè vora l’ermita hi van veure com lluïen els cascs i les cuirasses de moltíssims soldats, i es van espantar.

Els pagesos santcugatencs se’n reien per sota el nas d’aquestes explicacions perquè sabien prou bé que a l’ermita de Sant Domènec només hi eren ells.

Diuen els avis que «la llum sobre els cascs i les cuirasses» va ser un miracle per haver resat el parenostre.

Passat aquell victoriós 12 d’octubre, el poble de Sant Cugat cada any es reunia al voltant de l’ermita de Sant Domènec i ho celebrava amb una gran festa popular.

* L’ermita de Sant Domènec (S. XVII-XVIII) està situada dalt la carena divisòria d’aigües entre les conques dels rius Llobregat i Besòs, just en l’indret on enllaça el camí dels monjos. Va ser construïda per la família Mates, substituint una creu de terme gòtica que fou traslladada a les eres, prop de l’entrada del poble. En el seu interior hi havia un altar barroc presidit per una imatge de la mare de Déu dels Dolors i, als costats, Sant Baldiri i Sant Domènec. Durant alguns anys, el dia de la festivitat de Sant Domènec (7 d’agost) s’havia celebrat una missa solemne i es cantaven els goigs del Sant segons els quals s’explica que fou  “... advocat de tota malaltia, febres, freds y altres dolors”. 

La batalla de Sant Domènec va tenir lloc el dia 12 d’octubre de 1808. Segons relata Bofarull, els francesos no havien ocupat Sant Cugat, però mantenien una guàrdia de 200 homes entorn la capella de Sant Domènec, mentre esperaven el retorn d’una columna provinent de Granollers. Quan el general Càldegues se n'assabentà, sortí al seu encontre amb 3.500 soldats, prengué l’ermita abans que arribessin la resta i els plantà cara i derrotà les tropes del general Duhesme, que van patir 600 morts npmés 8 de propis. Una part de l’acció va tenir com escenari el cementiri de la vila, que és on possiblement participà la població i no a Sant Domènec, com vol la llegenda.  L’ermita va ser cremada i destruïda l’any 1936 i actualment, està sense teulada i en un estat de lamentable ruïna.

Làmina original en format PDF

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.