Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Francesc Carol (40) ha fet de la participació la seva bandera. Aquest santcugatenc de tota la vida és dels que pensen que aquí la gent hi treballa, es diverteix i en general hi viu (no només hi dorm). És llicenciat en Dret i Antropologia, i compagina la política amb la feina de director de sucursal en una oficina d’un banc estranger a Sant Feliu de Llobregat. També és un apassionat de l’egiptologia.
Per què és polític?
Jo porto uns 13 anys a CiU; l’any 2007 Lluís Recoder em va col·locar de número 15 a les llistes municipals. Era una posició simbòlica i per a mi va ser un honor. Ara bé, ningú s’imaginava que arribaríem als 14 regidors, fet que per a mi va ser una alegria. Quan Recoder va ser conseller, el número 15 es va convertir en el 14 i vaig entrar.
Mercè Conesa li va confiar la cartera d’habitatge.
Sí, es va crear aquesta cartera de nou i per a mi va ser una sorpresa. També va ser força estressant perquè ho vaig haver de combinar amb la feina. Va ser interessant posar-m’hi de cop per poder comprovar si això de la política m’agradava o no.
Si t’estic entrevistant serà que t’agrada. Quan s’em va oferir torna a formar part de la llista vaig dir clarament que sí. Ja ho havia provat i m’agradava.
Ara no porta habitatge, però.
Em vaig posar a disposició de l’alcaldessa pel que cregués convenient en aquest joc del cartipàs. Se’m va assignar Presidència, Relacions Institucionals i Participació Ciutadana. És una regidoria molt més política que la d’habitatge, la qual, a grans trets, planteja com refer el concepte de la democràcia actual.
Com canvia la democràcia?
Els canvis democràtics sempre han anat lligats a canvis econòmics. Com que ara estem en un canvi econòmic, ens agradi o no, hi haurà un canvi democràtic i polític.
Però la desafecció creix dia rere dia. Com treballeu per reduir-la a Sant Cugat?
Hi ha una frase de Winston Churchill que m’agrada molt. “La democràcia és el sistema menys dolent dels que hi ha”. Que política i ciutadania s’allunyen és evident, però és en part culpa dels polítics i en part de la ciutadania. S’han de crear els mitjans de comunicació màxims i absoluts. Sempre he dit que prefereixo l’excés d’informació a la desinformació perquè els ciutadans puguin accedir a qualsevol forma de democràcia participativa com a eina complementària de la democràcia representativa. Jo em defineixo com un home eclèctic. Cap sistema té la veritat absoluta i tots tenen coses bones.
Posar a l’abast els mitjans no vol dir que la gent participi. Us heu sentit alguna vegada frustrats de la poca resposta dels veïns?
Hem tingut sorpreses. En alguns processos que hem endegat han participat molt i en d’altres menys. Ara bé, nosaltres obrim el màxim de portes perquè ningú es quedi fora.
Fins on ha d’arribar la participació? Podem fer referèndums per a tot en una ciutat?
El sistema participatiu existeix perquè a través dels consells els ciutadans facin arribar als polítics corresponents el que necessiten. Així, el polític no té l’excusa de dir que no ho sap. Ha d’escoltar el màxim d’opinions de veïns.
La ciutadania no pot decidir més del que ho fa cada 4 anys?
S’hauria de fer més a la llarga. No és fàcil passar d’un sistema de democràcia representativa a un amb democràcia participativa. A Suïssa i també als Estats Units funciona bastant bé i fan molts referèndums, però no és una cosa que es pugui aplicar d’avui per demà perquè un excés de consultes pot bloquejar l’acció de govern. Que arribi a ser vinculant és l’ideal futur, però no ha de poder impedir l’efectivitat de l’acció de govern. És a dir, un sistema mixt.
Quan començaran a funcionar els nous consells de barri?
Ja estan nomenats els representants polítics i algunes de les associacions, però ara es crearan consells de barri constituents. És a dir, el primer que faran serà redactar el seu reglament. Al ple del mes de desembre es nomenaran ja formalment els representants de les associacions.
La gent participarà més ara?
Als districtes serà més o menys com abans però amb nous interlocutors com les entitats culturals i esportives. Volem sentir moltes veus. Els més beneficiats seran els del centre, ja que tindran consells nous i es crearà més consciència de participació i associacionisme i s’acabarà amb la discriminació entre centre i districtes. •
Per què és polític?
Jo porto uns 13 anys a CiU; l’any 2007 Lluís Recoder em va col·locar de número 15 a les llistes municipals. Era una posició simbòlica i per a mi va ser un honor. Ara bé, ningú s’imaginava que arribaríem als 14 regidors, fet que per a mi va ser una alegria. Quan Recoder va ser conseller, el número 15 es va convertir en el 14 i vaig entrar.
Mercè Conesa li va confiar la cartera d’habitatge.
Sí, es va crear aquesta cartera de nou i per a mi va ser una sorpresa. També va ser força estressant perquè ho vaig haver de combinar amb la feina. Va ser interessant posar-m’hi de cop per poder comprovar si això de la política m’agradava o no.
Si t’estic entrevistant serà que t’agrada. Quan s’em va oferir torna a formar part de la llista vaig dir clarament que sí. Ja ho havia provat i m’agradava.
Ara no porta habitatge, però.
Em vaig posar a disposició de l’alcaldessa pel que cregués convenient en aquest joc del cartipàs. Se’m va assignar Presidència, Relacions Institucionals i Participació Ciutadana. És una regidoria molt més política que la d’habitatge, la qual, a grans trets, planteja com refer el concepte de la democràcia actual.
Com canvia la democràcia?
Els canvis democràtics sempre han anat lligats a canvis econòmics. Com que ara estem en un canvi econòmic, ens agradi o no, hi haurà un canvi democràtic i polític.
Però la desafecció creix dia rere dia. Com treballeu per reduir-la a Sant Cugat?
Hi ha una frase de Winston Churchill que m’agrada molt. “La democràcia és el sistema menys dolent dels que hi ha”. Que política i ciutadania s’allunyen és evident, però és en part culpa dels polítics i en part de la ciutadania. S’han de crear els mitjans de comunicació màxims i absoluts. Sempre he dit que prefereixo l’excés d’informació a la desinformació perquè els ciutadans puguin accedir a qualsevol forma de democràcia participativa com a eina complementària de la democràcia representativa. Jo em defineixo com un home eclèctic. Cap sistema té la veritat absoluta i tots tenen coses bones.
Posar a l’abast els mitjans no vol dir que la gent participi. Us heu sentit alguna vegada frustrats de la poca resposta dels veïns?
Hem tingut sorpreses. En alguns processos que hem endegat han participat molt i en d’altres menys. Ara bé, nosaltres obrim el màxim de portes perquè ningú es quedi fora.
Fins on ha d’arribar la participació? Podem fer referèndums per a tot en una ciutat?
El sistema participatiu existeix perquè a través dels consells els ciutadans facin arribar als polítics corresponents el que necessiten. Així, el polític no té l’excusa de dir que no ho sap. Ha d’escoltar el màxim d’opinions de veïns.
La ciutadania no pot decidir més del que ho fa cada 4 anys?
S’hauria de fer més a la llarga. No és fàcil passar d’un sistema de democràcia representativa a un amb democràcia participativa. A Suïssa i també als Estats Units funciona bastant bé i fan molts referèndums, però no és una cosa que es pugui aplicar d’avui per demà perquè un excés de consultes pot bloquejar l’acció de govern. Que arribi a ser vinculant és l’ideal futur, però no ha de poder impedir l’efectivitat de l’acció de govern. És a dir, un sistema mixt.
Quan començaran a funcionar els nous consells de barri?
Ja estan nomenats els representants polítics i algunes de les associacions, però ara es crearan consells de barri constituents. És a dir, el primer que faran serà redactar el seu reglament. Al ple del mes de desembre es nomenaran ja formalment els representants de les associacions.
La gent participarà més ara?
Als districtes serà més o menys com abans però amb nous interlocutors com les entitats culturals i esportives. Volem sentir moltes veus. Els més beneficiats seran els del centre, ja que tindran consells nous i es crearà més consciència de participació i associacionisme i s’acabarà amb la discriminació entre centre i districtes. •