“En aquests 30 anys hem superat les 20.000 restauracions”

Per que es va ubicar el Centre inicialment al claustre?
El Monestir de Sant Cugat era un dels monuments que estava gestionat per la Generalitat i el conseller de Cultura Max Cahner va fer l’aposta de crear un Centre de Restauració. En aquells moments, la tendència a Europa era allunyar aquests edificis de la ciutat, buscar espais tranquils i donar també un ús cultural als edificis religiosos que estaven en desús. Sant Cugat està molt ben connectat i aleshores tenia un Monestir infrautilitzat.

Amb el pas dels anys s’adonen que el claustre no reuneix les condicions òptimes i decideixen construir un nou equipament?
Sempre s’havia tingut la certesa que el Monestir no recollia les millors condicions, però també els recursos eren els que eren... El detonant de la marxa arriba quan l’alcalde Lluís Recoder vol dur a terme el projecte del Museu de Sant Cugat dins el Pla Director del Monestir i pacta amb el conseller de Cultura Jordi Vilajoana que el CRBMC abandoni el claustre a canvi que la ciutat cedeixi un solar per construir l’actual edifici. Vilajoana i el president Jordi Pujol van decidir invertir quasi 5 milions d’euros en aquest nou centre.

Quantes obres s’han restaurant en aquests 30 anys?
Més d’11.000 registres i més de 20.000 restauracions a Catalunya. Pensa que una obra, com un retaule o un conjunt arqueològic, pot tenir diferents peces per restaurar.

El patrimoni històric de Catalunya té avui una bona salut?
L’estat de salut no és dolent perquè no només restaurem sinó que conservem a fi que no es deteriori. Però si que hi ha una gran quantitat de peces per restaurar perquè el patrimoni de l’Església és immens. Hem treballat molt èpoques com el romànic, el gòtic i el renaixement, però el barroc és el gran repte que tenim per davant.

I com està la salut dels béns mobles de Sant Cugat?
Ens queden molt pocs béns perquè amb la desamortització del Monestir vam patir una agressió important i el seu patrimoni es va dispersar. Sempre dic que la col·lecció més important que té la nostra ciutat està al claustre del Monestir. També hi ha béns tècnics i interessants vinculats al Celler Cooperatiu i una col·lecció important de l’època romana procedent de Can Cabassa, però Sant Cugat no és una ciutat on hi hagi una gran col·lecció de béns mobles.

“La millor col·lecció que té la nostra
ciutat està al claustre del Monestir”

Quin és el criteri a l’hora de seleccionar una obra per ser restaurada?
El risc en el seu estat de conservació, el valor artístic de l’obra i l’equilibri territorial; nosaltres tenim en compte que de vegades podem prioritzar, per exemple, una obra que ve de Tortosa en lloc d’una de Girona perquè potser tenen menys patrimoni. També tenim present el repte des del punt de vista de la intervenció que cal fer.

El Centre passa pel seu millor moment pel que fa a l’anàlisi i la millora dels processos?
La restauració com a carrera universitària té 30 anys i ara hi ha un conjunt de professionals que tenen molta experiència i formació i això ha fet possible que aquests darrers anys el Centre hagi pogut fer recerca i aplicar-la. 30 anys abans, la restauració estava més en mans d’artesans i, fa 100 anys, en mans d’artistes.

Situem el Centre al mapa.
A l’Estat espanyol vam ser els primers, capdavanters, però en aquest moments hi ha l’Institut Valencià de Conservació i Restauració que és potent; a Andalusia també tenen instal·lacions prou interessants i a Madrid tenen el Instituto de Patrimonio Cultural de España, en el qual hi treballen 500 persones i tenen uns equips interdisciplinars impressionants.

Quina ha estat la retallada que ha patit el Centre de Restauració davant la crisi?
El 2011 hem reduït el 50% del pressupost, però no hem reduït la qualitat ni el rigor de les intervencions.

Quina aportació vol fer Àngels Solé al CRBMC?
Promoure encara més la recerca, visualitzar aquest sector molt desconegut i que la gent prengui consciència de la importància de la conservació preventiva amb el patrimoni cultural perquè l’hem de transmetre a les noves generacions.

Àngels Solé, abans de ser tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat (2003-2007) amb l’alcalde Lluís Recoder, va ser cap d’Activitats del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), cap d’Exposicions i Difusió del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, cap de Difusió i Documentació del Museu d’Història de Catalunya i coordinadora del projecte de creació del Centre de Documentació d’Història Local de la Universitat Autònoma de Barcelona, entre d’altres.