Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Richard té 65 anys i es va jubilar el 14 de setembre. En els últims anys ha estat el director tècnic esportiu del Club de Golf Sant Cugat, entitat en la qual també ha fet de gerent, professor i organitzador de campionats. Té llicència federativa 88 de Catalunya i de la PGA espanyola. Un torneig pro-am i un sopar són els dos actes que ha preparat el CG Sant Cugat per retre-li un sentit i merscut homenatge. Richard Martínez ja forma part de la història d’aquesta entitat.
S’esperava que el seu club decidís retre-li un homenatge?
No m’ho esperava. Un dia em va trucar el president del CG Sant Cugat, Enrique Hevia, i em va dir que el Club m’estava preparant un homenatge. Em vaig quedar parat... No sabia què dir...
Es va jubilar el dimecres 14 de setembre. Per què no ha continuat treballant al Club?
No m’hagués importat treballar vint anys més, però ja tinc l’edat de jubilar-me. He dedicat molts anys al club i al golf i vull dedicar més temps a la meva família, sobretot a la meva dona.
Què farà ara?
Aniré al club a jugar, a tirar pilotes, a fer exercici. Vull estar actiu. Viatjaré. Aniré a pescar, que m’agrada molt.
En el CG Sant Cugat ha fet de tot...
He fet de gerent durant quatre anys, de professor durant 45 anys, de director esportiu i d’organitzador de competicions. I també arreglo pals. He fet de tot. Hi va haver una etapa que vaig ser gerent i director esportiu a la vegada. M’ho he passat molt bé. Els que treballem en allò que ens agrada som uns privilegiats.
D’aquests 49 anys al Club, amb què es queda?
He viscut com un marquès i m’he sentit molt bé, feliç i còmode al Club. He treballat moltíssimes hores al Club (dissabtes, diumenges i festius), però ho he fet tan a gust... A més, he de reconèixer que totes les juntes que he tingut han comptat amb mi i s’han portat molt bé amb mi. I això és molt important. He conegut molts presidents, en concret set: Montagut, Gefael, Echevarria, Knuth, Asensio, Cailá i Hevia. Els estic molt agraït per haver dipositat en mi la seva confiança. M’he sentit molt realitzat. La meva dona ha tingut molta paciència, ho reconec. Ara li vull dedicar tot el temps que es mereix.
Amb tants anys al Club, vostè forma part de la seva història.
Sempre he defensat el club com si fos meu.
Com i quan va arribar al Club?
Va ser per casualitat. El meu pare treballava de caddie master al CG Sant Cugat, on hi va estar 25 anys. Jo treballava de mecànic de cotxes a Barcelona i a la nevada de l’any 1962 vaig deixar aquesta feina per entrar a treballar al CG Sant Cugat, amb el meu pare. Vaig començar fent d’ajudant de cadi master i d’apuntador. Apuntar els resultats en una pissarra al club va ser una iniciativa meva. Vaig ser el primer en fer d’apuntador.
Em pot explicar alguna anècdota?
Fa molts anys, al CG Sant Cugat, en un Campionat de Catalunya de Professionals, em vaig quedar clavat en el forat 15. No hi havia manera de pujar el pal per poder colpejar la pilota. No m’ha passat mai més.
Com ha anat evolucionant el Club?
S’ha obert molt a la ciutat, com ha de ser. Abans era un club molt tancat.
S’esperava que el seu club decidís retre-li un homenatge?
No m’ho esperava. Un dia em va trucar el president del CG Sant Cugat, Enrique Hevia, i em va dir que el Club m’estava preparant un homenatge. Em vaig quedar parat... No sabia què dir...
Es va jubilar el dimecres 14 de setembre. Per què no ha continuat treballant al Club?
No m’hagués importat treballar vint anys més, però ja tinc l’edat de jubilar-me. He dedicat molts anys al club i al golf i vull dedicar més temps a la meva família, sobretot a la meva dona.
Què farà ara?
Aniré al club a jugar, a tirar pilotes, a fer exercici. Vull estar actiu. Viatjaré. Aniré a pescar, que m’agrada molt.
En el CG Sant Cugat ha fet de tot...
He fet de gerent durant quatre anys, de professor durant 45 anys, de director esportiu i d’organitzador de competicions. I també arreglo pals. He fet de tot. Hi va haver una etapa que vaig ser gerent i director esportiu a la vegada. M’ho he passat molt bé. Els que treballem en allò que ens agrada som uns privilegiats.
D’aquests 49 anys al Club, amb què es queda?
He viscut com un marquès i m’he sentit molt bé, feliç i còmode al Club. He treballat moltíssimes hores al Club (dissabtes, diumenges i festius), però ho he fet tan a gust... A més, he de reconèixer que totes les juntes que he tingut han comptat amb mi i s’han portat molt bé amb mi. I això és molt important. He conegut molts presidents, en concret set: Montagut, Gefael, Echevarria, Knuth, Asensio, Cailá i Hevia. Els estic molt agraït per haver dipositat en mi la seva confiança. M’he sentit molt realitzat. La meva dona ha tingut molta paciència, ho reconec. Ara li vull dedicar tot el temps que es mereix.
Amb tants anys al Club, vostè forma part de la seva història.
Sempre he defensat el club com si fos meu.
Com i quan va arribar al Club?
Va ser per casualitat. El meu pare treballava de caddie master al CG Sant Cugat, on hi va estar 25 anys. Jo treballava de mecànic de cotxes a Barcelona i a la nevada de l’any 1962 vaig deixar aquesta feina per entrar a treballar al CG Sant Cugat, amb el meu pare. Vaig començar fent d’ajudant de cadi master i d’apuntador. Apuntar els resultats en una pissarra al club va ser una iniciativa meva. Vaig ser el primer en fer d’apuntador.
Em pot explicar alguna anècdota?
Fa molts anys, al CG Sant Cugat, en un Campionat de Catalunya de Professionals, em vaig quedar clavat en el forat 15. No hi havia manera de pujar el pal per poder colpejar la pilota. No m’ha passat mai més.
Com ha anat evolucionant el Club?
S’ha obert molt a la ciutat, com ha de ser. Abans era un club molt tancat.