Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Què ha signigicat la figura de Josep Grau-Garriga per l’art del tapís?
Hi ha hagut un abans i un després. Ell ha estat una persona molt intel·ligent. Quan va aprendre les tècniques i el concepte del tapís i va venir a dirigir l’Escola Catalana del Tapís va aconseguir que grans artistes com Muxart, Miró o Tàpies vinguessin a aprendre les seves tècniques. Va promoure l’ús de tapissos amb relleu, enganxant-hi cordes, galledes, plàstics, cua de cavall... Allò va transformar el concepte del tapís i va passar de ser una artesania a convertir-se en un art. Grau-Garriga va convertir el tapís en art i a més va passar aquí, a Sant Cugat, en un carrer de la nostra ciutat.
Com és la seva obra?
La seva obra transmet molta força, és un exponent de l’art europeu i de les avantguardes catalanes del segle XX i això s’ha reconegut aquests dies. És un representant de l’art del segle passat. Els millors crítics d’art estan fent articles parlant d’ell i això és una satisfacció per tots aquells que estimem l’obra de Grau-Garriga.
Què ha significat la mort de Grau-Garriga?
Hi ha hagut un abans i un després de la seva mort. Quan estem vius, no ens fixem molt en la gent important. El propi conseller de Cultura ha dit que Grau-Garriga ha estat més reconegut a l’exterior que aquí, on alguns artistes que no han innovat en el món de l’art tenen un gran reconeixament. Ara comença una nova etapa i espero que aquest compromís del món de la cultura no acabi aquí.
Què cal fer?
Ara cal provocar el creixement de la seva obra entre la societat i perquè això sigui possible s’ha de fer una gran exposició sobre ell a grans museus com el MACBA o el Reina Sofía. S’ha d’aixecar l’aportació de Grau-Garriga en el món de l’art mundial.
I des de Sant Cugat?
A Sant Cugat no és suficient amb donar-li un carrer. Un carrer se li dóna a qualsevol persona significativa però ara estem parlant de l’artista santcugatenc més internacional. Sant Cugat té la força i el poder perquè en els propers deu anys es faci un museu o un centre Grau-Garriga on es valori la seva trajectòria i la seva obra. Que hi hagi un espai amb diferents sales on hi hagi obra, textos, informació... per apropar la figura de Grau-Garriga als santcugantecs. Seria reconèixer la tasca d’un artista que va viure i va néixer a Sant Cugat i ha portat el nom de la ciutat pel món.
Grau-Garriga no ha estat prou valorat a Sant Cugat, i això que és una ciutat cultural i econòmicament forta. Molt poca gent ha adquirit obra de Grau-Garriga a la nostra ciutat i això ha provocat que tinguem poca obra seva. No ha estat profeta a la seva terra.
És una llàstima que no hi hagi més obra seva a la seva ciutat.
A Sant Cugat no tenim pràcticament res de Grau-Garriga. Hi ha una pintura mural a l’ermita de Sant Crist i alguns tapissos. Però per ser l’artista més important que hem tingut sap greu que a nivell municipal i particular no hi hagi més obra seva.
Vostè ha estat el comissari de la mostra retrospectiva que es veurà a Sant Cugat a mitjans de setembre. D’on va sorgir la idea?
Fa un any li vaig proposar a Caixa Penedès recuperar la figura de Grau-Garriga perquè feia uns quatre o cinc anys que no s’exposava la seva obra a Catalunya, i per això el subtítol de la mostra és Grau-Garriga torna a Catalunya. L’obra que s’ha exposat són tapissos i obres tèxtils. Llavors vaig pensar que l’exposició tenia prou importància perquè no es quedés només a Vilafranca, i van començar les converses amb l’Ajuntament de Sant Cugat i de Sant Boi, on també es veurà aquesta mostra.
Ara, a la seva galeria també hi ha una mostra de Grau-Garriga.
Aprofitant que Grau-Garriga tornava a Catalunya i la meva galeria celebra els 38 anys, vaig decidir començar la temporada amb una mostra d’obres de petit format del fons d’art de la galeria. Una visió d’un Grau-Garriga més íntim i personal. Hi ha obres que recorden els seus inicis en el món de la pagesia i la terra a Sant Cugat. També hi ha peces més expressives i sentimentals, amb motius familiars; a banda de tapissos representatius de l’Escola Catalana del Tapís.
Hi ha hagut un abans i un després. Ell ha estat una persona molt intel·ligent. Quan va aprendre les tècniques i el concepte del tapís i va venir a dirigir l’Escola Catalana del Tapís va aconseguir que grans artistes com Muxart, Miró o Tàpies vinguessin a aprendre les seves tècniques. Va promoure l’ús de tapissos amb relleu, enganxant-hi cordes, galledes, plàstics, cua de cavall... Allò va transformar el concepte del tapís i va passar de ser una artesania a convertir-se en un art. Grau-Garriga va convertir el tapís en art i a més va passar aquí, a Sant Cugat, en un carrer de la nostra ciutat.
Com és la seva obra?
La seva obra transmet molta força, és un exponent de l’art europeu i de les avantguardes catalanes del segle XX i això s’ha reconegut aquests dies. És un representant de l’art del segle passat. Els millors crítics d’art estan fent articles parlant d’ell i això és una satisfacció per tots aquells que estimem l’obra de Grau-Garriga.
Què ha significat la mort de Grau-Garriga?
Hi ha hagut un abans i un després de la seva mort. Quan estem vius, no ens fixem molt en la gent important. El propi conseller de Cultura ha dit que Grau-Garriga ha estat més reconegut a l’exterior que aquí, on alguns artistes que no han innovat en el món de l’art tenen un gran reconeixament. Ara comença una nova etapa i espero que aquest compromís del món de la cultura no acabi aquí.
Què cal fer?
Ara cal provocar el creixement de la seva obra entre la societat i perquè això sigui possible s’ha de fer una gran exposició sobre ell a grans museus com el MACBA o el Reina Sofía. S’ha d’aixecar l’aportació de Grau-Garriga en el món de l’art mundial.
I des de Sant Cugat?
A Sant Cugat no és suficient amb donar-li un carrer. Un carrer se li dóna a qualsevol persona significativa però ara estem parlant de l’artista santcugatenc més internacional. Sant Cugat té la força i el poder perquè en els propers deu anys es faci un museu o un centre Grau-Garriga on es valori la seva trajectòria i la seva obra. Que hi hagi un espai amb diferents sales on hi hagi obra, textos, informació... per apropar la figura de Grau-Garriga als santcugantecs. Seria reconèixer la tasca d’un artista que va viure i va néixer a Sant Cugat i ha portat el nom de la ciutat pel món.
Grau-Garriga no ha estat prou valorat a Sant Cugat, i això que és una ciutat cultural i econòmicament forta. Molt poca gent ha adquirit obra de Grau-Garriga a la nostra ciutat i això ha provocat que tinguem poca obra seva. No ha estat profeta a la seva terra.
És una llàstima que no hi hagi més obra seva a la seva ciutat.
A Sant Cugat no tenim pràcticament res de Grau-Garriga. Hi ha una pintura mural a l’ermita de Sant Crist i alguns tapissos. Però per ser l’artista més important que hem tingut sap greu que a nivell municipal i particular no hi hagi més obra seva.
Vostè ha estat el comissari de la mostra retrospectiva que es veurà a Sant Cugat a mitjans de setembre. D’on va sorgir la idea?
Fa un any li vaig proposar a Caixa Penedès recuperar la figura de Grau-Garriga perquè feia uns quatre o cinc anys que no s’exposava la seva obra a Catalunya, i per això el subtítol de la mostra és Grau-Garriga torna a Catalunya. L’obra que s’ha exposat són tapissos i obres tèxtils. Llavors vaig pensar que l’exposició tenia prou importància perquè no es quedés només a Vilafranca, i van començar les converses amb l’Ajuntament de Sant Cugat i de Sant Boi, on també es veurà aquesta mostra.
Ara, a la seva galeria també hi ha una mostra de Grau-Garriga.
Aprofitant que Grau-Garriga tornava a Catalunya i la meva galeria celebra els 38 anys, vaig decidir començar la temporada amb una mostra d’obres de petit format del fons d’art de la galeria. Una visió d’un Grau-Garriga més íntim i personal. Hi ha obres que recorden els seus inicis en el món de la pagesia i la terra a Sant Cugat. També hi ha peces més expressives i sentimentals, amb motius familiars; a banda de tapissos representatius de l’Escola Catalana del Tapís.
