Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Els agrada la seva feina, sobretot, el contacte amb la gent. Tothom qui passa a comprar el diari fa 5 minuts de xerrada. A ells els agrada, perquè ser quiosquers implica fer una mica de psicòlegs.
Què és el que més es llegeix?
El públic masculí llegeix molt el diari, sobretot, La Vanguardia i diaris econòmics. Els esportius són l’estrella de totes les edats quan hi ha futbol. A més, els homes cada cop s’interessen més per les tendències de les noves tecnologies i la moda. Les dones, en canvi, cada cop llegeixen menys diaris i són més habituals d’El Periódico. S’interessen per les revistes de moda, d’història i d’art. La premsa rosa és la premsa que més triomfa entre les dones de més de 50.
Qui demana el Diari de Sant Cugat?
El públic del diari és cada cop més jove i, sobretot, parelles noves al poble. És curiós perquè primer, quan ho veuen, se sorprenen que Sant Cugat tingui un diari; el compren i després es fan lectors fidels. Aquesta nova generació que ve a Sant Cugat a fer vida els agrada conèixer què passa a la ciutat i què poden fer.
La venda ha baixat. Què és el que falla?
La premsa travessa un mal moment, però qui fa mal als quioscos són les distribuïdores. Ells saben què és el que gastes, però tu demanes una cosa i ells t’envien el que volen. De manera que sempre has d’estar en aquest joc de retornar publicacions, trucar, etc. Hi ha massa monopoli i s’aprofiten d’això. Les distribuïdores t’intenten colar tot el que poden.
Com afecta Internet a la venda de diaris?
Hi ha gent que llegeix el diari per Internet i, és clar, no m’estranya: obres un diari i està ple de publicitat que t’aconsella llegir el web del mitjà. No és massa lògic perquè es tiren pedres sobre la pròpia teulada. Si no arriba un moment en què la gent pagui alguna cosa a Internet, el diari no es podrà publicar. Perquè, de què viu? La publicitat no és suficient per tirar endavant.
“Podríem dir que les llaminadures i els cromos
que compra la canalla ens ajuden a sobreviure”
Però vosaltres sou un quiosc amb Facebook.
Si no pots fer res contra el teu enemic, t’hi has d’unir, no? Vam crear la pàgina del Facebook abans de Nadal i la fem servir per informar als clients. Divendres al vespre expliquem les novetats de les revistes, les promocions, fem fotos... Així ens assegurem una venda segura, perquè hi ha molta competència. Per exemple, la gent va a posar benzina al cotxe i compra la premsa. Les benzineres només haurien d’oferir el servei de fer benzina, no haurien de vendre pa, ni premsa, ni res.
Al matí el quiosc és ple de canalla. Són bons clients?
Els nens baixen del ferrocarril i el quiosc és la seva propera parada. Compren llaminadures i cromos. Cada vegada suprimim més espai per fer lloc a les llaminadures, perquè té més marge de benefici i és un marge net. Podríem dir que les llaminadures i els cromos ens ajuden a sobreviure.
Quin és el dia que més es ven?
Sense cap mena de dubte, diumenge, encara que sigui més car. Podríem tancar qualsevol dia de la setmana, però un diumenge mai! A la gent els agraden molt les promocions, els encanta omplir cartilles i, de fet, aguantem una mica gràcies a les promocions. La gent es justifica una mica, perquè hi ha qui troba ridícul o poc intel·lectual comprar un diari per l’obsequi que regalen, però ho acaben fent.
Alguna anècdota divertida per explicar?
Aquí cada dia passa alguna cosa, però sobretot, el que fem és ajudar a la gent. És bastant habitual que vingui gent que s’ha perdut, fins i tot, persones amb Alzheimer. Una cosa molt divertida és que tothom ens troba ‘nòvios’ per tot arreu. Hi ha bastant xafardeig. Però nosaltres ens ho prenem amb humor.
Una feina que desapareixerà?
Malauradament, creiem que sí. De fet, no veiem els nostres fills fent de quiosquers. I tampoc volem! És una feia molt sacrificada: qui hi ha que treballi tots els dies?
Què és el que més es llegeix?
El públic masculí llegeix molt el diari, sobretot, La Vanguardia i diaris econòmics. Els esportius són l’estrella de totes les edats quan hi ha futbol. A més, els homes cada cop s’interessen més per les tendències de les noves tecnologies i la moda. Les dones, en canvi, cada cop llegeixen menys diaris i són més habituals d’El Periódico. S’interessen per les revistes de moda, d’història i d’art. La premsa rosa és la premsa que més triomfa entre les dones de més de 50.
Qui demana el Diari de Sant Cugat?
El públic del diari és cada cop més jove i, sobretot, parelles noves al poble. És curiós perquè primer, quan ho veuen, se sorprenen que Sant Cugat tingui un diari; el compren i després es fan lectors fidels. Aquesta nova generació que ve a Sant Cugat a fer vida els agrada conèixer què passa a la ciutat i què poden fer.
La venda ha baixat. Què és el que falla?
La premsa travessa un mal moment, però qui fa mal als quioscos són les distribuïdores. Ells saben què és el que gastes, però tu demanes una cosa i ells t’envien el que volen. De manera que sempre has d’estar en aquest joc de retornar publicacions, trucar, etc. Hi ha massa monopoli i s’aprofiten d’això. Les distribuïdores t’intenten colar tot el que poden.
Com afecta Internet a la venda de diaris?
Hi ha gent que llegeix el diari per Internet i, és clar, no m’estranya: obres un diari i està ple de publicitat que t’aconsella llegir el web del mitjà. No és massa lògic perquè es tiren pedres sobre la pròpia teulada. Si no arriba un moment en què la gent pagui alguna cosa a Internet, el diari no es podrà publicar. Perquè, de què viu? La publicitat no és suficient per tirar endavant.
“Podríem dir que les llaminadures i els cromos
que compra la canalla ens ajuden a sobreviure”
Però vosaltres sou un quiosc amb Facebook.
Si no pots fer res contra el teu enemic, t’hi has d’unir, no? Vam crear la pàgina del Facebook abans de Nadal i la fem servir per informar als clients. Divendres al vespre expliquem les novetats de les revistes, les promocions, fem fotos... Així ens assegurem una venda segura, perquè hi ha molta competència. Per exemple, la gent va a posar benzina al cotxe i compra la premsa. Les benzineres només haurien d’oferir el servei de fer benzina, no haurien de vendre pa, ni premsa, ni res.
Al matí el quiosc és ple de canalla. Són bons clients?
Els nens baixen del ferrocarril i el quiosc és la seva propera parada. Compren llaminadures i cromos. Cada vegada suprimim més espai per fer lloc a les llaminadures, perquè té més marge de benefici i és un marge net. Podríem dir que les llaminadures i els cromos ens ajuden a sobreviure.
Quin és el dia que més es ven?
Sense cap mena de dubte, diumenge, encara que sigui més car. Podríem tancar qualsevol dia de la setmana, però un diumenge mai! A la gent els agraden molt les promocions, els encanta omplir cartilles i, de fet, aguantem una mica gràcies a les promocions. La gent es justifica una mica, perquè hi ha qui troba ridícul o poc intel·lectual comprar un diari per l’obsequi que regalen, però ho acaben fent.
Alguna anècdota divertida per explicar?
Aquí cada dia passa alguna cosa, però sobretot, el que fem és ajudar a la gent. És bastant habitual que vingui gent que s’ha perdut, fins i tot, persones amb Alzheimer. Una cosa molt divertida és que tothom ens troba ‘nòvios’ per tot arreu. Hi ha bastant xafardeig. Però nosaltres ens ho prenem amb humor.
Una feina que desapareixerà?
Malauradament, creiem que sí. De fet, no veiem els nostres fills fent de quiosquers. I tampoc volem! És una feia molt sacrificada: qui hi ha que treballi tots els dies?