Senglars de Collserola... I de la zona urbana

No temen els humans. Els seus límits ja no són els del Parc Natural de Collserola, sinó que s’han ampliat. Sovint causen desperfectes a jardins públics i particulars, a horts i a mobiliari urbà. Són els senglars.

Hi ha ciutadans que estan tips de la seva presència. En una carta que publiquem en el Diari de Sant Cugat, Josefina Abella, de la Floresta, alerta que el senglars “campen lliurement per molts indrets del barri” i que és habitual veure’n cinc de mesures considerables passejant a les dotze del migdia pels terrenys dels voltants del Centre Social i Sanitari de la Floresta, on hi ha un parc infantil que no té portes. També se n’han vist passejar per altres barris (les Planes, Valldoreix…) i, fins i tot, en algun cas, dins del nucli de Sant Cugat. A més, travessen -sense mirar a banda i banda abans de creuar- les carreters que serpentegen per la serra de Collserola. Uns quants automobilistes, motoristes i ciclistes han tingut algun ensurt i, fins i tot, alguna topada, sobretot a les nits.

El fenomen no és exclusiu de Collserola. En moltes zones de Catalunya i d’Europa els darrers anys ha augmentat la població de porcs senglars. En altres indrets del país i del vell continent el senglar també ha perdut la por a apropar-se a la “civilització” i malmet cultius, camps de golf, etc. A Collserola, aquests animals d’una elevada capacitat reproductiva no tenen depredadors (com, per exemple, llops), amb la qual cosa cada cop n’hi ha més. Per això es recomana conduir amb precaució per totes les vies del Parc de Collserola, especialment durant les hores nocturnes; a més, no és permès donar-los menjar (si se’ls dóna menjar es domestiquen i s’apropen a les zones urbanes). La sanció de l’Ajuntament de Sant Cugat per a qui els doni menjar no és pas minsa: pot arribar als 3.000 euros. També es recomana no acostar-s’hi, ja que són animals salvatges amb reaccions imprevisibles, i que no es deixin les bosses d’escombraries ni el menjar dels animals domèstics al seu abast.


Es calcula que a Collserola hi ha aproximadament mig miler de senglars.

El fet que hi hagi gent que els dóna menjar fa que s’apropin molt sovint a les zones urbanes.


És difícil saber el nombre de senglars que ronden per Collserola; algunes fonts apunten que n’hi ha, aproximadament, mig miler. És un excés? En termes estrictament ecològics sembla que no, ja que no provoquen danys al sistema natural del qual depenen. Al contrari: “La presència del senglar, ben vista per la majoria, contribueix a l’equilibri del bosc”, afirma Joan Puigdomènech, regidor de Medi Ambient i Polítiques Ambientals de l’Ajuntament de Sant Cugat. “Els qui vivim a Collserola i convivim amb els porcs senglars sabem que al bosc d’alzina el porc senglar té una funció important. A dalt de tot de Collserola una gran part de glans es queden sense ser menjats pels senglars que han de fer aquesta feina. Per contra, l’alimentació humanitzada, que els és aliena, introdueix variacions als seus hàbits, que els farà arribar a la Ronda de Dalt o a zones urbanes de Sant Cugat. I no faran la feina que els boscos de Collserola els reclamen”, diu Puigdomènech. A més, val a dir que els danys a l’agricultura són d’escassa importància a Collserola, a diferència del que succeeix a d’altres llocs de Catalunya i d’Europa. Per tant, el senglar a Collserola no suposa cap amenaça per als sistemes naturals; el problema són les molèsties que causen a les persones.

En algunes ocasions es fan batudes per eliminar-ne alguns. Els detractors d’aquestes batudes argumenten que no té gaire sentit voler controlar tota la població de senglars per solucionar incidents que acostumen a provocar uns determinats senglars, sempre els mateixos. A més, hi ha estudis que posen de manifest que el nombre de col·lisions entre vehicles i senglars no es correlaciona amb la densitat de senglars sinó amb la freqüència de les batudes: les col·lisions són més freqüents en dies posteriors a les batudes, a causa del desplaçament d’animals que provoquen les mateixes batudes. Fins ara, sortosament, no hi ha notícia que s’hagi produït mai cap cas d’atacs de senglars a persones a Collserola. Però si hi ha gent els dóna menjar directament amb la mà, continuarem tenint-los ben a prop de casa.

El mamífer més gran de Collserola
El senglar és el mamífer més gran de la fauna de Collserola. El pes mitjà dels adults d’aquests ungulats que hi ha al Parc de Collserola és d’uns 50 quilos; els exemplars més grans no solen sobrepassar els 90 quilos. El porc senglar és una espècie omnívora que s’alimenta de gran varietat d’aliments, especialment fruits del bosc, com els aglans de les alzines i els roures a la tardor. En altres èpoques de l’any menja també herbes i furga el terra per cercar bulbs i arrels, i també petits invertebrats. De vegades aprofita les plantes conreades. En anys d’abundància de menjar, les femelles sovint poden tenir tres o quatre cries, anomenades ratllons per les ratlles del seu pelatge durant els primers mesos de vida. Els grups més nombrosos solen estar formats per femelles adultes amb les seves cries, mentre que els mascles adults acostumen a ser més solitaris.