Alex Trullas: “A l’europeu de boccia es veuran fer coses que ningú s’imagina”

Sant Cugat acull, de l’1 al 4 d’abril, la 2015 Boccia European Continental Cup, que se celebra al Pavelló 3 de la ZEM Rambla del Celler, i que organitza la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals per delegació de la Boccia International Sports Federation. És un campionat classificatori pels Jocs Paralímpics del 2016. Hi participen 23 països europeus, amb 130 esportistes.

Alex Trullas Grau, discapacitat físic de naixement, és l’únic jugador santcugatenc que competeix en la 2015 Boccia European Continental Cup, com a jugador de la selecció espanyola absoluta de boccia. Ho fa en la categoria BC4 i amb la il·lusió de fer-ho davant el seu públic. Trullas té 36 anys i té estudis d’informàtica, una passió que li va transmetre el seu pare.

Com a santcugatenc, estarà orgullós de jugar una competició internacional de boccia a casa seva.
I tant que sí! Que Sant Cugat s’involucri d’aquesta manera en una competició tan important com un Campionat d’Europa de boccia és molt important. I, a més, dóna molt de prestigi a la ciutat.

Com va reaccionar quan li van comunicar que havia estat seleccionat amb el combinat espanyol per jugar l’europeu?
No m’ho creia! Em va felicitar molta gent, amics, companys ara de selecció... De tantes felicitacions que em van arribar alhora, hi va haver un moment que vaig haver d’aturar-me i assimilar-ho. Anar convocat amb la selecció espanyola de boccia és una cosa per la qual fa molt temps que estic lluitant. Hi he somiat moltes vegades. M’omple de satisfacció. Aquesta és la meva primera convocatòria. Tot jugador de boccia somia arribar a la selecció. Amb la selecció catalana ja hi he anat diverses vegades.
 

La seva haurà estat una convocatòria merescuda, molt treballada...
La veritat és que sí. A més, per culpa d’una lesió al genoll esquerre (bursitis) l’any passat no vaig poder entrenar ni competir. Em van haver d’operar. Va seu any en blanc. Va ser horrible. La recuperació va ser lenta, però m’he recuperat bé.

Vostè competirà en la categoria BC4. Qui competeix en aquesta categoria?
És una categoria per a discapacitats físics. Jugadors que han patit accidents de cotxe, que són discapacitats físics de naixement com jo, distròfia muscular, esclerosi múltiple... Quan competim no necessitem un auxiliar que ens ajudi. Per a mi, la categoria més complicada és la BC3, que són aquells esportistes que competeixen amb una persona auxiliar i una canaleta. El jugador ho fa tot: marca la jugada, on vol moure la cadira, on vol situar la canaleta, on vol tirar la pilota... A més, l’auxiliar treballa d’esquena al joc, no pot girar-se i no pot parlar amb el jugador.

Quin és l’objectiu que es marca en aquest 2015 Boccia European Continental Cup?
Entrar en el rànquing nacional perquè la selecció espanyola em torni a convocar. M’agradaria seguir comptant amb el combinat espanyol i tenir-hi continuïtat. L’objectiu de la selecció espanyola és fer-ho el millor possible.

Què diria als santcugatencs per animar-los a seguir l’europeu de boccia al Pavelló 3 de la ZEM Rambla del Celler?
Que veurà esportistes fer coses que no s’imaginaven, i que veuran gent competir, plorar i cridar quan guanyen o perden. I que també veuran jugar un jugador de Sant Cugat! Quan ens plantegem fer una cosa, som molt cabuts i no parem fins aconseguir-ho. I que coneixeran un esport minoritari. També és un plus veure un esport desconegut, veure coses diferents.

Vostè és un referent en la selecció catalana.
He competit en dos campionats d’Espanya de clubs i en dos campionats d’Espanya de comunitats autonòmiques, amb Catalunya. En el primer Campionat d’Espanya de Comunitats Autonòmiques vam aconseguir una medalla de bronze, i en el segon vam ser campions.

Quants anys fa que practica la boccia?
Sense comptar l’any passat, són cinc anys. La boccia em permet practicar un esport, conèixer gent nova, viatjar i descobrir nous mètodes d’entrenament i de joc.

Com va començar a jugar a boccia?
Va ser de pura casualitat. Quan vaig entrar a ASDI (Associació Pro Disminuïts Físics i Psíquics de Sant Cugat), un dia em van trucar per si volia anar a veure una sessió d’entrenament de la secció de boccia d’ASDI. Hi vaig anar i la Liliana Pucci (llavors era la responsable de la secció) em va dir si volia tirar unes pilotes. I ho vaig fer. No hi havia jugat mai, però coneixia l’esport perquè tenia amics que hi jugaven. Llavors va ser quan vaig començar a jugar a boccia.