Alicia Hernández, d'una arrítmia al cor a ser plusmarquista mundial

L'atleta del Club Muntanyenc Sant Cugat Alicia Hernández és un exemple de superació, i és que a l'edat de 60 anys s'ha convertit en plusmarquista mundial en la categoria W60 en el triple salt en pista coberta, amb una marca de 10.25. A més, una setmana després, l'atleta ampliava la seva pròpia marca i la deixava en 10.27. Tanmateix, no ha estat una qüestió d'atzar, ja que Hernández ha viscut una vida vinculada a l'atletisme.

De ben petita, l'atleta estudiava al Deutsche Schule Barcelona, una escola en la qual, tot i fomentar-se l'esport, només es feien campionats interns. Amant de l'atletisme i amb referents en aquest esport, Hernández explica que no pensava que estigués al seu abast. Tot i això, quan es va graduar, va començar a estudiar a l'Institut Nacional d'Educació Física, en el qual es va enamorar de la seva Pista Universitària.

"Vaig demanar poder entrenar amb algú i em van posar a Jordi Campmany. Jo tenia una mica d'experiència competitiva, tot i no ser la suficient, en velocitat, però ell tenia clar que havia de fer tanques". I no s'equivocava Campmany, ja que en el seu primer any es va colar en la final del Campionat d'Espanya, tot i no poder fer podi. Els podis, però, no van tardar a arribar, i és que Hernández va guanyar la medalla d'or en el Campionat d'Espanya per relleus 4x100 en 2 ocasions: el 1985 i el 1988.

El 1989 va iniciar un nou periple amb el tècnic Roberto Cabrejas, el qual li va aconsellar que abandonés les tanques per passar-se a la longitud. En aquesta última temporada, Hernández va entrenar conjuntament amb Ricardo Diéguez, Toni Corgos, Manuel González i Carlos Sala, tots ells reconeguts atletes.

Adéu a una vida atlètica

Tanmateix, aquest periple només va durar 1 any, i és que Hernández va tenir por que se li escapés el tren de la vida: "La competició t'absorbeix molt i en el meu cap, pensava que arribava tard a tot". Així doncs, a l'edat de 30 anys, l'atleta del Club Muntanyenc Sant Cugat s'allunyava de les pistes amb les següents marques: 12.11 (100 metres tanques), 24.96 (200 metres tanques), 14.64 (100 metres), 5.97 (salt de llargada) i 46.64 (4x100).

Amb això, Hernández es va dedicar a la docència a l'institut FP de Poble Nou i va poder complir el seu somni: viure a Nova York. Tot i allunyar-se del món de la competició, l'esportista va continua fent esport, com sortir a córrer, patinar o anar amb bicicleta. A l'edat de 50 anys, però, el cardiòleg li va detectar arrítmies. "Em va dir que si no em volia medicar, havia de tornar a recuperar l'esport. Hi ha molts esportistes, que un cop deixen l'esport, el seu cor té alteracions, així que vaig decidir tornar a reenganxar-me".

L'esport com a teràpia

L'èxit d'Alicia Hernández inicia amb una trucada al seu antic company d'entrenaments Toni Corgos, el qual la convida a apuntar-se al Club Muntanyenc Sant Cugat. "T'ensenyaré a fer triple salt i et faré campiona del món" va ser l'oferta de Corgos. L'atleta, incrèdula, va decidir fer cas i va començar els entrenaments amb un grup d'adolescents.

El primer èxit en el triple salt d'Alicia Hernández va ser en el Campionat del Món de Veterans en pista coberta de Budapest (2014), en la categoria W50, un any en el qual la catalana va adjudicar-se la medalla de bronze amb un salt de 10.10. Ja en la categoria W55, Hernández va tornar a sumar una medalla de bronze, en aquesta ocasió en el Campionat d'Europa de Veterans en pista coberta d'Itàlia (2016), amb una marca de 9.62, mentre que el 2017 va ser plata en el Campionat d'Europa de Veterans en pista coberta de Dinamarca, amb un salt de 9.52.

A més, en el Campionat del Món de Veterans a l'aire lliure de Màlaga, 2018, Hernández va estar a punt de tocar el cel, i és que amb un salt de 10.16, es va quedar a 2 centímetres de l'or, que va assolir l'índia Reeth Abraham. D'altra banda, el bronze (en el Campionat del Món de Veterans de Polònia en pista coberta) i la plata (en el Campionat d'Europa de Veterans d'Itàlia a l'aire lliure) eren les grans fites de l'esportista.

Un rècord per emmarcar

L'arribada de la Covid-19, però, va aturar totes les aspiracions de l'atleta, i és que amb la pandèmia, es van veure suspeses totes les competicions. D'aquesta manera, i amb la intenció de no perdre pistonada, Hernández va decidir apuntar-se en un control en el Palau Sant Jordi, el 21 de febrer, un dia després del seu aniversari i inaugurant la categoria W60. En ell, l'atleta del Club Muntanyenc Sant Cugat feia un salt de 10.25, assolint així el rècord del món. "Estava molt contenta amb la meva marca, però jo no sabia res de rècords. Recordo que se'm van acostar i em van dir que era rècord d'Europa. Jo no m'ho creia. Un cop vam marxar em van confirmar que era rècord del món. Estava incrèdula jo".

La fita d'Hernández, però, no acabava aquí, i és que una setmana més tard, en el Campionat de Catalunya de Veterans en pista coberta, la catalana superava la seva marca en 2 centímetres, deixant-la en 10.27. "Per mi va ser molt especial aquest rècord, i és que en aquesta ocasió, estava Toni Corgos i vaig poder compartir-lo amb ell, i això va ser molt important, ja que el mèrit és seu".

Amb tot, Alicia Hernández encara no veu el moment de donar per acabada la seva carrera esportiva. "Em vaig reenganxar per evitar tenir problemes de cor, així que em mantindré fins que pugui seguir amb l'esport. D'altra banda, encara està pendent la promesa de Corgos de fer-me campiona del Món, tot i que no sé a quina edat es referia" conclou l'esportista entre rialles.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.