Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Beatriz Pascual és actualment la màxima representant de la marxa femenina espanyola. L'atleta de Viladecans, de 31 anys, va aconseguir, amb la selecció espanyola, una 6a posició en els Jocs Olímpics de Pekín, al 2008, i un 8è lloc en les olimpíades de Londres, al 2012. Pascual s'està preparant, entre d'altres competicions, els seus tercers Jocs Olímpics, els de Río de Janiero, al 2016. L'atleta catalana es prepara al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat. Entrena sis dies a la setmana, dos d'ells en sessió de matí i tarda. És llicenciada en Farmàcia i en Bioquímica, aquesta última amb premi extraordinari de final de carrera. Acualment està realitzant el doctorat en Genètica i Biologia Molecular.
És la primera vegada que li fan un homenatge d'aquest tipus.
I estic molt agraïda a l'EMD de Valldoreix... Quan m'ho van proposar, de seguida vaig dir que sí. Ni m'ho vaig pensar... M'ha fet il·lusió que hagin pensat en mi.
Quan li van dir que li farien un homenatge, vostè va dir que volia córrer la cursa...
Sí, sí. La faré marxant. No puc córrer perquè tinc un genoll que em fa mal.
M'imagino que per a vostè, que és una dona, aquesta és una cursa especial.
Sí que ho és. És diferent.
Quines sensacions espera tenir diumenge en les 5 Milles Femenines de Valldoreix?
Sobretot, espero gaudir de la cursa. Faré un entrenament molt suau, amb una companya. Per a mi 8 quilòmetres és una distància curta.
També serà un dia diferent per a les atletes i les noies i els nois que hi prendran part. Vostè és un referent de l'atletisme català i espanyol.
A l'esport cal trobar-li allò que té d'especial i divertit. No cal arribar a l'elit. Per a mi córrer, a més de ser la meva professió, és una addicció. Quan no corro, necessito fer-ho. L'esport es pot compaginar amb tot. No si valen les típiques excuses que un no té temps... Sempre es pot trobar mitja hora per sortir a córrer. I segur que al cos li va molt bé...
També és un referent pel fet de ser una esportista d'elit, tenir dues carreres i continuar estudiant.
Sempre he tingut clar que havia d'estudiar. Tothom sap que de l'atletisme, i menys en l'especialitat de marxa, no es pot viure. Hi pots viure uns anys, però després hi ha un futur. Sempre he compaginat l'atletisme amb els estudis. He tingut la sort de trobar un laboratori que em permet fer el doctorat.
Quines referències té de la secció d'atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat?
Conec el Valentí Massana, la Núria Ferrer i el Toni Corgos. És un gust anar a la ZEM La Guinardera i veure la gran quantitat de nens que tenen.
El seu principal objectiu esportiu de futur són els Jocs Olímpics de Río de Janeiro, al 2016.
Els objectius me'ls fixo any a any. Aquest 2014 hi ha l'Europeu a l'agost, a Zurich (Suïssa). També tinc una prova de la Copa del Món, al maig. Però sí, els Jocs Olímpics de Río és l'objectiu més important. Estic treballant molt dur.
És la primera vegada que li fan un homenatge d'aquest tipus.
I estic molt agraïda a l'EMD de Valldoreix... Quan m'ho van proposar, de seguida vaig dir que sí. Ni m'ho vaig pensar... M'ha fet il·lusió que hagin pensat en mi.
Quan li van dir que li farien un homenatge, vostè va dir que volia córrer la cursa...
Sí, sí. La faré marxant. No puc córrer perquè tinc un genoll que em fa mal.
M'imagino que per a vostè, que és una dona, aquesta és una cursa especial.
Sí que ho és. És diferent.
Quines sensacions espera tenir diumenge en les 5 Milles Femenines de Valldoreix?
Sobretot, espero gaudir de la cursa. Faré un entrenament molt suau, amb una companya. Per a mi 8 quilòmetres és una distància curta.
També serà un dia diferent per a les atletes i les noies i els nois que hi prendran part. Vostè és un referent de l'atletisme català i espanyol.
A l'esport cal trobar-li allò que té d'especial i divertit. No cal arribar a l'elit. Per a mi córrer, a més de ser la meva professió, és una addicció. Quan no corro, necessito fer-ho. L'esport es pot compaginar amb tot. No si valen les típiques excuses que un no té temps... Sempre es pot trobar mitja hora per sortir a córrer. I segur que al cos li va molt bé...
També és un referent pel fet de ser una esportista d'elit, tenir dues carreres i continuar estudiant.
Sempre he tingut clar que havia d'estudiar. Tothom sap que de l'atletisme, i menys en l'especialitat de marxa, no es pot viure. Hi pots viure uns anys, però després hi ha un futur. Sempre he compaginat l'atletisme amb els estudis. He tingut la sort de trobar un laboratori que em permet fer el doctorat.
Quines referències té de la secció d'atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat?
Conec el Valentí Massana, la Núria Ferrer i el Toni Corgos. És un gust anar a la ZEM La Guinardera i veure la gran quantitat de nens que tenen.
El seu principal objectiu esportiu de futur són els Jocs Olímpics de Río de Janeiro, al 2016.
Els objectius me'ls fixo any a any. Aquest 2014 hi ha l'Europeu a l'agost, a Zurich (Suïssa). També tinc una prova de la Copa del Món, al maig. Però sí, els Jocs Olímpics de Río és l'objectiu més important. Estic treballant molt dur.