Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Ha trobat facilitats quan ha anat a presentar el projecte del campionat a empreses, institucions...?
He trobat moltes facilitats amb l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, i amb tot el seu equip de treball, que és excel·lent. Ens han ajudat moltíssim. Amb els temps que corren no ha estat fàcil trobar patrocinadors, però allà on hem trucat, el que ha pogut, ens ha ajudat. No tinc cap retret per a ningú, al contrari, tot són agraïments per a tothom. Hem de ser conscients de la situació econòmica que estem vivint. Això, fa deu anys, haguéssim pogut organitzar un campionat amb el doble de pressupost. Però sé que quedarà molt, molt digne.
Algun entrebanc important?
El punt econòmic. Quan vam pressupostar el campionat teníem un IVA; ara tenim un 21%... No obstant, cobrirem, justets, el pressupost. És la part que més m’ha angoixat. Tenim pràcticament cobertes totes les despeses de la competició. Al principi, la intenció era que quedés un bon campionat i que, econòmicament, ens donés un petit superàvit per a la federació catalana. No ens donarà diners, però tampoc ens costarà un euro.
Molt il·lusionat de poder-lo fer a Sant Cugat, la seva ciutat.
I tant! És un orgull. En això, sóc molt romàntic. Des del primer moment vam tenir una resposta molt bona per part de l’Ajuntament. L’alcaldessa, Mercè Conesa, es va fer seu el projecte. Mostrarem Sant Cugat al món. Hem d’estar molt orgullosos de la nostra ciutat.
Com sorgeix la possibilitat que la federació catalana organitzés aquest campionat?
La Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals ja fa vuit anys que organitzem el Ciutat de Barcelona de futbol 7 i un dels equips que ve cada any a jugar és la selecció holandesa. El responsable del futbol internacional de futbol 7 és holandès i ve cada any. Li agrada com ho organitzem i ens va animar perquè presentéssim una candidatura per organitzar la Copa Intercontinental de futbol 7. I ens vam decidir a fer-ho.
Ja havien sol·licitat d’altres campionats internacionals?
Vam sol·licitar el Campionat del Món d’Atletisme, amb uns 2.800 esportistes entre atletes cecs, físics i paralítics cerebrals. Després vam demanar el Campionat del Món de Natació, amb 1.800 nedadors. I aquest sí que ens el van donar, però amb tanta mala sort que per falta de recursos econòmics vam haver de renunciar-hi. Després de viure aquesta experiència, quasi era un repte fer alguna cosa a la federació. Si mai volem organitzar un campionat d’aquestes característiques, la Copa Intercontinental de futbol 7 ens anirà molt bé per agafar experiència.
Van haver de competir amb diferents candidatures.
S’hi van presentar diferents països, però al final de tot vam quedar Portugal i Barcelona.
Per què, finalment, es fa a Sant Cugat?
Inicialment, aquesta competició s’havia de fer entre Barcelona i Sant Cugat, per una qüestió econòmica. Vam pensar que en l’àmbit econòmic era millor repartir costos econòmics i humans entre els dos ajuntaments per l’actual situació econòmica. La competició s’havia de celebrar a Sant Cugat, excepte les semifinals i final que s’havia de fer a Barcelona. Però vam veure que Barcelona té massa esdeveniments. Ara, per exemple, té el Mundial de Natació, i vam decidir organitzar-lo a Sant Cugat. L’Ajuntament s’hi va bolcar. Ha estat un encert.
Què significa per a la federació organitzar un campionat d’aquest tipus?
Un repte molt important. Si bé que la veritat és que, amb aquests temps, el repte més important és seguir dia a dia.
La Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals té un equip de grans professionals.
Tinc un equip extraordinari. Mai podré dir prou coses bones d’ells. Els he trucat dissabtes i diumenges, reunions a qualsevol hora... Tot han estat facilitats. Som una federació molt viva i activa. Muntar un campionat d’aquests... No sabíem on ens ficàvem... Ens ha fet créixer com a federació i com a persones. Hem conegut molta gent maquíssima.
Vinculat en aquest món pel seu fill Carles.
Així és. El Carles és un encant. Allà on va l’estima molt tothom. Viure amb ell és la pau. Aquest món és una droga.
He trobat moltes facilitats amb l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, i amb tot el seu equip de treball, que és excel·lent. Ens han ajudat moltíssim. Amb els temps que corren no ha estat fàcil trobar patrocinadors, però allà on hem trucat, el que ha pogut, ens ha ajudat. No tinc cap retret per a ningú, al contrari, tot són agraïments per a tothom. Hem de ser conscients de la situació econòmica que estem vivint. Això, fa deu anys, haguéssim pogut organitzar un campionat amb el doble de pressupost. Però sé que quedarà molt, molt digne.
Algun entrebanc important?
El punt econòmic. Quan vam pressupostar el campionat teníem un IVA; ara tenim un 21%... No obstant, cobrirem, justets, el pressupost. És la part que més m’ha angoixat. Tenim pràcticament cobertes totes les despeses de la competició. Al principi, la intenció era que quedés un bon campionat i que, econòmicament, ens donés un petit superàvit per a la federació catalana. No ens donarà diners, però tampoc ens costarà un euro.
Molt il·lusionat de poder-lo fer a Sant Cugat, la seva ciutat.
I tant! És un orgull. En això, sóc molt romàntic. Des del primer moment vam tenir una resposta molt bona per part de l’Ajuntament. L’alcaldessa, Mercè Conesa, es va fer seu el projecte. Mostrarem Sant Cugat al món. Hem d’estar molt orgullosos de la nostra ciutat.
Com sorgeix la possibilitat que la federació catalana organitzés aquest campionat?
La Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals ja fa vuit anys que organitzem el Ciutat de Barcelona de futbol 7 i un dels equips que ve cada any a jugar és la selecció holandesa. El responsable del futbol internacional de futbol 7 és holandès i ve cada any. Li agrada com ho organitzem i ens va animar perquè presentéssim una candidatura per organitzar la Copa Intercontinental de futbol 7. I ens vam decidir a fer-ho.
Ja havien sol·licitat d’altres campionats internacionals?
Vam sol·licitar el Campionat del Món d’Atletisme, amb uns 2.800 esportistes entre atletes cecs, físics i paralítics cerebrals. Després vam demanar el Campionat del Món de Natació, amb 1.800 nedadors. I aquest sí que ens el van donar, però amb tanta mala sort que per falta de recursos econòmics vam haver de renunciar-hi. Després de viure aquesta experiència, quasi era un repte fer alguna cosa a la federació. Si mai volem organitzar un campionat d’aquestes característiques, la Copa Intercontinental de futbol 7 ens anirà molt bé per agafar experiència.
Van haver de competir amb diferents candidatures.
S’hi van presentar diferents països, però al final de tot vam quedar Portugal i Barcelona.
Per què, finalment, es fa a Sant Cugat?
Inicialment, aquesta competició s’havia de fer entre Barcelona i Sant Cugat, per una qüestió econòmica. Vam pensar que en l’àmbit econòmic era millor repartir costos econòmics i humans entre els dos ajuntaments per l’actual situació econòmica. La competició s’havia de celebrar a Sant Cugat, excepte les semifinals i final que s’havia de fer a Barcelona. Però vam veure que Barcelona té massa esdeveniments. Ara, per exemple, té el Mundial de Natació, i vam decidir organitzar-lo a Sant Cugat. L’Ajuntament s’hi va bolcar. Ha estat un encert.
Què significa per a la federació organitzar un campionat d’aquest tipus?
Un repte molt important. Si bé que la veritat és que, amb aquests temps, el repte més important és seguir dia a dia.
La Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals té un equip de grans professionals.
Tinc un equip extraordinari. Mai podré dir prou coses bones d’ells. Els he trucat dissabtes i diumenges, reunions a qualsevol hora... Tot han estat facilitats. Som una federació molt viva i activa. Muntar un campionat d’aquests... No sabíem on ens ficàvem... Ens ha fet créixer com a federació i com a persones. Hem conegut molta gent maquíssima.
Vinculat en aquest món pel seu fill Carles.
Així és. El Carles és un encant. Allà on va l’estima molt tothom. Viure amb ell és la pau. Aquest món és una droga.