David Olmo: “Després de 24 anys al Patí Hoquei Club, m’ha costat molt marxar”

David Olmo és una llegenda al Patí Hoquei Club Sant Cugat, on ha entrenat les últimes 24 temporades. El tècnic ha decidit posar punt final a “una gran etapa” i afrontar un nou projecte esportiu al CH Caldes, on dirigirà el prebenjamí-iniciació A, el prebenjamí C i l’aleví C.

Aquest santcugatenc de 45 anys ha entrenat equips de totes les categories del PHC Sant Cugat, i en les últimes deu temporades ha estat el coordinador esportiu de les categories prebenjamí iniciació, prebenjamí i benjamí. Com a jugador va arribar a jugar a la màxima categoria estatal. En l’última edició de la Copa Monestir, el PHC Sant Cugat va reconèixer David Olmo pels seus 24 anys de trajectòria al club.

Quin balanç fa dels 24 anys que ha estat entrenant equips del Patí Hoquei Club Sant Cugat?
Quan vaig arribar al club, els equips de base de l’entitat no tenien la qualitat que tenen ara. I, amb això, el club ha aconseguit que molts jugadors formats a l’entitat arribin a jugar al primer equip i d’altres que hagin jugat o que ho estiguin fent a l’OK Lliga, com el Pol Carulla –ja retirat–; el Guillem Fox i el David Martínez (Moritz CE Vendrell) i l’Ignasi López (SHUM Maçanet). També a l’actual entrenador del Moritz CE Vendrell, el Guillem Pérez

Satisfet, doncs, de la seva feina de formació al club.
Crec que el treball que he fet s’ha notat, i he aportat el meu gra de sorra en la formació de molts jugadors i en la consecució d’èxits esportius, però no sóc jo qui ho ha de jutjar.
M’imagino que per a vostè ha estat difícil prendre la decisió de marxar del club.
Després de 24 anys al club m’ha costat, i molt, fer aquest pas. Mai havia pensat a deixar el club. Ha estat una decisió molt meditada. Vaig decidir que com a entrenador necessitava un canvi. Crec que s’ha acabat un a gran etapa, una etapa de 24 anys. Necessitava un canvi per tornar a tenir l’empenta i les ganes de seguir formant jugadors i aconseguir resultats esportius.

Com li agradaria que la gent el recordés?
Com he sigut jo sempre. Humil, treballador i amb la meva manera de ser. Molt seriós amb la meva feina d’entrenador. Fora de la pista sóc una persona alegre i amb molt bon rotllo amb tothom. Així és com m’agradaria que em recordés la gent del club.

Amb què es queda d’aquests 24 anys al PHC Sant Cugat?
Amb tots els grans amics que he fet, que n’he fet molts: jugadors, pares, mares, directius... He fet moltes, moltes amistats, i crec que amb molt poca gent no he connectat.

En la Copa Monestir, que cada any organitza el PHC Sant Cugat, l’entitat li va rendir un merescut homenatge. Què va sentir?
No m’ho esperava. Em van trucar per telèfon i em van demanar que hi anés, però no em van dir res més. Em va costar molt anar-hi. Quan em van donar la placa commemorativa i vaig fer un petit parlament em vaig emocionar molt. Em vaig sentir amb molt suport i que la gent m’estima. Em vaig sentir molt bé. Se’m fa dur tornar a entrar al Pavelló 2 de la ZEM Rambla del Celler. Aquesta és la veritat.

És difícil entendre un PHC Sant Cugat sense la figura de David Olmo. Ja no tan sols pels seus 24 anys al club, sinó pel seu carisma.
No ho sé. L’únic que puc dir és que sempre m’ha agradat molt ensenyar a jugar a hoquei sobre patins. He intentat traslladar als meus jugadors la meva passió per aquest esport i la manera de fer i d’involucrar-se perquè és un esport molt difícil i has de ser molt constant per arribar a tenir fruits. Tots els jugadors no tenen nivell per arribar, però estan formats com a persones, i això és molt important.

Amb aquests 24 anys al club ha entrenat un munt de jugadors. Amb quin es queda?
El Pol Carulla, que el vaig entrenar cinc anys, des de la categoria aleví fins a la júnior. I també el Pablo Aguaron, el David Martínez i el Pau Gilabert. Són quatre jugadors que van treballar molt bé i que vam connectar molt bé. Els aprecio molt i els hi tinc molt d’afecte.

Quin és el millor entrenador que ha conegut al PHC Sant Cugat?
Lluís Galbas.

I el millor president dels tres que ha tingut?
L’Antoni Pérez.

Li agradaria tornar al PHC Sant Cugat d’aquí a uns anys?
Ara penso en el meu nou club, el CH Caldes. Mai se sap. Potser algun dia torno. Ara estic molt feliç al CH Caldes, que té un bon projecte esportiu. Estic molt content, sobretot, del fet que hagin pensat en mi per entrar a formar jugadors al club. M’il·lusiona moltíssim.

Com es troba al CH Caldes?
Molt bé. M’han rebut molt bé! És un club molt seriós i molt treballador M’han acollit molt bé. Els meus dos fills també juguen al CH Caldes.

Si hagués de definir el PHC Sant Cugat, diria que, sobretot, és un club que cuida el treball dels equips de la base, que és un club de formació?
Sí, sí. El club sempre ha cuidat molt bé la base, i ho seguirà fent. Hi ha molt bon nivell de jugadors. Només cal seguir la línia del club i seguir treballant com fins ara.

Com és David Olmo com a entrenador d’hoquei sobre patins?
Un entrenador molt exigent i boig per aquest esport. No em sé definir d’una altra manera.

L’hoquei sobre patins és la seva vida?
I tant! Vaig començar a patinar als 4 anys. Estimo aquest esport des de ben petit.

Entendria la seva vida sense aquest esport?
Crec que no, em faltaria alguna cosa...

Com a entrenador, què és el més important per a vostè?
Formar persones, ensenyar-los a jugar i intentar aconseguir èxits esportius. Tot va lligat. Si formes bé, pots aconseguir èxits esportius.

Des de fora, com veu la gent el PHC Sant Cugat?
Que és un club que treballa molt bé la base i que ha anat creixent.  No tan sols té un noma Catalunya, també el té a l’Estat espanyol. El club ha treballat molt bé i la gent reconeix el PHC Sant Cugat com un club potent.