Eric Abidal: "Amb la donació del seu òrgan, el meu cosí Gerard em va salvar la vida"

El Torneig Internacional Solidari Fundació Eric Abidal es jugarà als tres pavellons de la ZEM Rambla del Celler. Les categories que ha establert l'organització són benjamí, aleví, infantil, cadet i juvenil. El divendres 4 de desembre es farà un sopar solidari, amb 200 persones.

 

L'exfutbolista francès té 36 anys i viu a Sant Just Desvern. Les temporades 2010-2011 i 2011-2012 va patir un càncer de fetge, avui, sortosament, ja superat.

 

Eric Abidal, que es va retirar el desembre del 2014, va jugar 6 temporades al primer equip de futbol del FC Barcelona. Va marxar el juny del 2013. El dorsal número 22 del Barça va guanyar 4 lligues, 2 champions, 2 mundials de Clubs, 2 supercopes d'Europa, i 3 copes del Rei.

Com sorgeix la possibilitat que el Torneig Solidari Internacional Fundació Eric Abidal se celebri a Sant Cugat?
Un dels nostres partners és l'empresa Ricoh, amb seu a Sant Cugat, i tinc el costum de treballar als llocs on hi ha els meus patrocinadors. Quan em van proposar fer aquest torneig, em va semblar una bona iniciativa. Ricoh em va dir que Sant Cugat tenia pavellons espectaculars per fer un torneig. I així és.

Veurem Eric Abidal al torneig?
I tant! Sempre que organitzo coses, hi sóc. No puc fer les coses sense ser-hi. Per a mi és una falta de respecte.
 

Què n'espera d'aquest torneig?
Espero veure somriures dels nens i de les seves famílies. Aquest és l'objectiu de la meva fundació. I, sobretot, informar la gent que allò que estem fent des de la fundació és ajudar tots els nens –i les seves famílies– que tenen aquesta malaltia del càncer. És molt dur.
 

Aquesta és la primera de les moltes edicions que tindrà el torneig?
Aquest és el primer torneig que organitza la fundació des que vam néixer el 20 de setembre del 2013. Hem col·laborat amb altres fundacions. A Suïssa, per exemple. Si podem repetir l'experiència, ho farem encantats. La porta de la fundació sempre està oberta.
 

Tots els diners que es recaptin del torneig aniran a la fundació?
A banda de les inscripcions dels equips, també farem un sopar (el divendres 4 de desembre), amb sorteigs. Una part anirà a la fundació i, l'altra, a l'àrea d'investigació de l'hospital de la Vall d'Hebron.
 

Què li semblen els tres pavellons de la ZEM Rambla del Celler on es jugarà el torneig?
Les instal·lacions són perfectes i els joves que hi juguen han d'estar orgullosos de tenir instal·lacions com aquesta per poder gaudir, de la millor manera possible, de l'esport.
 

Què li ha semblat el Futbol Sala Sant Cugat?
És un club molt professional i compta amb unes molt bones instal·lacions.
 

Quins són els objectius de la Fundació Eric Abidal?
Ajudar nens i famílies. Quan el nen està a l'hospital ja sabem que està molt ben cuidat pels metges i les infermeres. El problema és quan surten... Les famílies pateixen molt. Ho sé perquè ho he patit. També volem sensibilitzar perquè la gent faci donacions d'òrgans. Aquest és un missatge important que volem transmetre. Sé que la paraula transplantement d'òrgan és molt forta. Jo tinc un testimoni, el meu cosí Gerard. Ara està molt bé, perfecte, millor que mai. Amb el gest que va fer, em va salvar la vida.
 

El lema de la fundació és "Tot comença avui". Què vol transmetre?
És la percepció de com veig la vida. Mai he reservat les meves vacances amb mesos d'antelació. Cada matí, quan un s'aixeca del llit, tot comença.
 

Què fa ara Eric Abidal, després de retirar-se del món del futbol?
Portar cada matí les meves filles a l'escola, cosa que abans quan jugava no podia fer. I la veritat és que és meravellós poder viure aquests moments. Després vaig al despatx a treballar per a les empreses que tinc i per a la fundació. De tant en tant vaig a Qatar per treballar per a la televisió. I també vaig a Grècia, a l'Olympiakos FC. Vaig marxar de l'Olympiakos després de sis mesos d'arribar-hi perquè vaig decidir retirar-me i, com que intento ser un home de paraula, tot el que he après en la meva carrera esportiva els ho vull transmetre.
 

Què és el que més recorda de la seva etapa al FC Barcelona?
Moltes coses... El dia de la meva presentació vaig entendre, tot i que ja ho sabia, que era un gran club, que les coses es feien diferents. I poder viure de la meva passió, el futbol, amb grans persones i grans jugadors. Els títols, la final de Wembley, els amics que he fet...
 

Molts aficionats recorden, amb emoció, el gest de Xavi i Puyol quan li van dir que aixequés vostè la Champions del 2011, a Wembley. Allò va ser més que un gest!
Allò va demostrar que el Barça és més que un club. És una gran família. Puyol em va dir que m'ho mereixia, però s'ho mereixia tot l'equip, sobretot pel treball que havíem fet. Sempre agrairé aquest gest a tota la plantilla. Aixecar aquesta copa representa molt en l'àmbit esportiu, però també va ser molt important per a la meva família i els meus pares.

L'afició sempre l'ha estimat. Té aquesta sensació?
Hi ha molta gent que pel carrer em diu que torni al Barça i jo sempre els dic que ja es veurà. El Barça sempre s'ha portat molt bé amb mi, sobretot al principi, que em va costar molt adaptar-me. Han estat sis anys meravellosos.