Josep Antón Velázquez: “Tinc una idea molt original i, si em surt, serà una bomba”

El vídeo d’aquest farmacèutic santcugatenc de 34 anys ja acumula més de 300.000 visites. És jugador del primer equip de tennis de taula de la UE Sant Cugat.

Dues edicions, dos títols. Com se sent?
Contentíssim! Jo no sóc professional del tennis de taula, sóc amateur, tot i que fa molts anys que hi jugo. He aconseguit algun resultat esportiu, com guanyar el Campionat Estatal Absolut i un quart lloc, també el 2013, al Campionat de Catalunya Absolut, a banda d’aconseguir tres ascensos a Primera Nacional amb la Unió Esportiva Sant Cugat, club on jugo des de fa vint anys. Però aquests no són resultats espectaculars i, per això, guanyar un concurs en què participa gent de tot el món organitzat per la Federació Internacional de Tennis de Taula (ITTF) és espectacular.

Quan va veure el dilluns 13 d’octubre al web de la federació internacional que havia guanyat, què va fer?
Saltar d’alegria. Sabia que tenia possibilitats i pensava que si guanyava era merescut. Era un dels millors cops, però pensava que no guanyaria dos cops seguits. Haver guanyat l’any anterior era un handicap.

Quant temps va tardar a preparar-lo i fer-lo?
Són diferents trucs units. Cal una precisió perfecta. Ho vaig provar en dos dies, amb 45 minuts per dia perquè les bateries de les càmeres no em donaven per més temps. Vaig tenir molta sort. Calculo que són entre 200 i 250 intents. El truc de l’any passat, que no era tan complex com el d’aquest any, em va comportar tres hores, el doble de temps.

El premi no està gens malament...
El premi és un viatge al desembre a Bangkok (Tailàndia) per a dues persones i quatre dies durant la celebració de les Grand Finals del Circuit de Pro Tours Professional i el patrocini de la marca Stiga en material valorat en 2.000 euros i un premi en metàl·lic de 4.000 euros (l’any passat no el van donar). A banda de l’interès turístic és una experiència increïble. Vas a veure un dels torneigs més importants del món i tens l’oportunitat de conèixer en persona els teus ídols. Em motiva molt més l’experiència de veure els millors del món a peu de pista que no pas els 4.000 euros. Aquest any el viatge és de quatre dies i l’any passat va ser d’una setmana. I ja que hi vaig, m’hi quedaré més dies. L’any passat hi vaig anar amb el Fran Castillo, que és un dels meus millors amics, i aquest any encara no sé amb qui hi aniré. Però segurament serà algun amic de tennis de taula perquè també ho pugui gaudir.

Ha repetit una vegada i una altra que agraeix moltíssim el suport de la gent que han votat els seus vídeos i els han compartit a les xarxes socials. Que la victòria també és d’ells.
Em faig molt pesat, però realment és així. Jo he fet un truc molt difícil i increïble, però si no hagués tingut tot el suport de la gent no hagués guanyat. La meitat de la victòria és seva. No puc estar més que agraït.

Qui forma part del jurat del concurs?
El jurat són vuit membres especialitzats, però la federació no diu qui són. En la primera fase només vota la gent, i en la segona, la gent té un 60% dels vots i el jurat, un 40%.

Dels cinc vídeos finalistes, dos eren seus...
Els meus vídeos no només són molt difícils, sinó que estan molt treballats. En els vídeos vull deixar ben clar que el que faig és exactament allò que vull fer. També he millorat en la presentació. Ho he gravat en tres càmeres, amb diferents plans, repeticions... Tot ajuda perquè el truc s’entengui. El vídeo guanyador és més difícil que el de l’any passat.

Del seu èxit, el tennis de taula n’ha sortit beneficiat?
No tan sols és la satisfacció personal d’haver guanyat el concurs, sinó de veure que es parla de tennis de taula a tots els mitjans, quan per desgràcia, esportivament parlant, no se’n parla gaire. Que la gent sàpiga que existim! Mostrar a la gent que és un esport molt complet i molt difícil i on es poden fer coses increïbles i espectaculars.

Què li ha dit la gent del tennis de taula?
La gent del tennis de taula som una petita família, ens coneixem tots. M’han dit que he aconseguit que es parli més del nostre esport. M’he adonat de fins on arriben els mitjans de comunicació. M’han vist milions de persones. Per a mi és un orgull haver contribuït a donar conèixer aquest esport.

Quins ‘inputs’ ha rebut?
Una altra de les satisfaccions de participar en aquest concurs, més enllà de l’esportiva, és veure com la gent del tennis de taula ha fet pinya. No tan sols la gent del tennis taula català, també de l’espanyol. Molts clubs que no conec personalment m’han donat suport. Han compartit o han votat els meus vídeos. Per exemple, la Federació Andalusa de Tennis de Taula m’ha donat un suport increïble, al mateix nivell que m’hagi pogut donar la federació catalana. Del truc, molta gent em diu que és increïble.

En la tercera edició, amb què ens sorprendrà?
Em tornaré a presentar, a veure si aconsegueixo fer el triplet. Tinc un parell d’idees, una sobretot, però encara no l’he provat. És una idea molt original i no sé si és possible o no. Si surt, serà una bomba. Un altre aspecte d’aquest concurs és ser, sobretot, imaginatiu. L’èxit que he tingut jo és que he fet trucs que són totalment nous, mai s’havien vist. Hi ha qui ha fet trucs realment difícils i espectaculars, però que ja estan vistos.