Marsal: "Segueixo sent sòcia del Club de Golf Sant Cugat per sentimentalisme"

És la sòcia (soci i sòcia) més antiga del Club de Golf Sant Cugat...
Em fa il·lusió ser-ho. Quan em vaig casar, vaig deixar de jugar, però vaig seguir sent sòcia, per sentimentalisme al club. Tot i que no sóc una bona jugadora, encara tinc un bon swing perquè en vaig aprendre de petita.

Quan es va fer sòcia del club?
A partir de 1948 hi va haver una fugida de socis al nou camp de golf del Prat de Llobregat. Els socis van haver d'afrontar derrames i molts van marxar. Molta gent de Barcelona venia a jugar a Sant Cugat i, llavors, van marxar a El Prat. Hi va haver una baixa de socis impressionant i l'aleshores president, el senyor Eduardo Bagaría (1958-1961), anava casa per casa a fer nous socis. Bagaría va aconseguir que entrés al club molta gent del poble, gent que tenia diners. Els socis que llavors van posar un milió de pessetes a fons perdut estaven exempts de pagar la quota mensual per a tota la vida. Aquest privilegi és hereditari i al club hi tenim una cinquantena de socis.

I el seu pare la va fer sòcia.
A casa no teníem piscina perquè el meu pare no en volia tenir. Però ens va fer socis a tota la família perquè ens poguéssim anar a banyar a la piscina del club. Llavors, a Sant Cugat només hi havia El Casino i el Club de Golf Sant Cugat. Però el Casino no tenia piscina i el meu pare volia que nedéssim. En aquella època els nens i les nenes jugàvem al carrer. Jo tenia 9 o 10 anys. Llavors només pagaven els pares i els fills teníem dret a anar-hi. El meu pare sempre ens acompanyava. A la tarda tots fèiem classes de golf.

És sòcia des de ben petita...
Els nens menors de 14 anys no poden entrar al club, i això, històricament, ha estat un problema. Jo sempre hi he estat en contra a no ser que el nen fos un maleducat. Nosaltres anàvem a dinar a la guarderia per poder dinar amb els nostres fills... Després van deixar que els nens dinessin al menjador de dalt del club. No m'agradava que els meus fills estiguessin a la guarderia perquè els nens es cansen, és lògic. Hi havia nens que s'hi passaven 12 hores... He de dir que les noies que porten la guarderia ho fan molt bé, valen moltíssim.

Què en recorda de la seva joventut vinculada al CG Sant Cugat?
Amb 14 anys tots els del nostre grup anàvem amb moto. Els nostres pares es van posar d'acord i ens van comprar una moto a tots. Jo tenia una moto Mosquito. Érem l'admiració de Sant Cugat. Érem un grup de 20 joves.

Vostè no ha estat mai en una junta directiva.
No. Al meu marit li han proposat diverses vegades, però no ha volgut.

Una gran aficionada al bridge.
Hi jugo força. Dos dies ho faig al CG Sant Cugat i un altre dia al Junior FC. Al CG Sant Cugat hi juguem els dimecres i diumenges. Hi ha 11 taules i en cada taula hi ha 4 persones. Venen àrbitres i, fins i tot, ve gent de Terrassa. Al club som 10 o 12 federats. Jo en sóc. Ho fa l'Associació Catalana de Bridge. Vaig ser jo qui la vaig posar en contacte amb el club.

Ja s'hi jugava abans al club al bridge?
Al bridge ja s'hi jugava als anys 80. Hi havia una professora que venia al club a ensenyar a jugar. Jo, llavors, no hi jugava gaire perquè treballava i vivia a Barcelona. Hi havia molta gent. La professora es va barallar amb una sòcia i va marxar. Ho va continuar una sòcia del club, la Mercedes Parellada, jugadora de bridge, i després ho anat portant gent. Abans també es jugava molt al dòmino. Hi havia una sala de dòmino, que ara es juga al bridge.

Com veu el club, ara?
Des que Enrique Hevia n'és el president, la presència de l'interior del club ha canviat en positiu. Ha fet obres al club i no ens ha demanat res als socis. També sé que el club s'ha venut una casa que tenia.