Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El model esportiu femení del Club Voleibol Sant Cugat ha estat un model de referència a la ciutat.
Ens ha anat molt bé. Des d’un principi vam plantejar un projecte molt ambiciós. Pel fet de ser un club femení, no hi ha hagut mai un tracte diferencial en la manera de plantejar el model de club, ben al contrari. Sempre hem demanat un nivell de compromís molt alt a les jugadores. Una de les filosofies que sempre hem aplicat és intentar que cap nena de la ciutat que vulgui jugar a voleibol es quedi a fora.
La gestió de l’entitat que vostè va dissenyar fa vuit anys ha triomfat.
Estic molt content i satisfet. Aquell projecte inicial, que era una il·lusió, hem aconseguit fer-lo una realitat.
Un punt a favor del seu projecte esportiu és haver fitxat alguns dels millors entrenadors catalans.
Ha estat una peça clau del nostre projecte esportiu. Hem tingut molta sort amb els entrenadors i amb els directors tècnics (Mati Heras, Martín Fernández i ara Toni Alemany) que hem tingut en aquests últims vuit anys. Tenim els millors entrenadors, hem apostat per ells i els hem donat continuïtat. Senten molt aquest club. El Rafa Ruiz va arribar al CV Sant Cugat i va dirigir un equip infantil de Segona Catalana. Actualment és el tècnic del primer equip. Personalment, m’omple de satisfacció veure com els entrenadors del club han anat evolucionant.
El Club Voleibol Sant Cugat és un referent a Catalunya?
Som un referent i hi ha moltes coses que ens estan copiant a fora. Hem sigut una escola per a d’altres clubs. Aconseguir els èxits esportius que hem assolit –hem guanyat molts campionats de Catalunya i diferents podis al Campionat d’Espanya– fa que la gent et miri i et segueixi.
El CV Sant Cugat també ha estat sempre una entitat molt activa...
Sempre he pensat que si no fas res, al final no ets res. Hem fet moltes activitats, com fer molts viatges durant la temporada a l’Estat espanyol i a Itàlia per jugar torneigs. I la clau ha estat el Torneig Internacional de Voleibol Base Ciutat de Sant Cugat, del qual ja n’hem fet onze edicions. Ha estat un motor social.
Fins quin punt ha estat clau pel club aquest Torneig Internacional?
Ha estat un abans i un després.
Per què ha decidit posar punt i final a la presidència de l’entitat?
Fa vuit anys que estic al club i penso que és bo que hi hagi un relleu. Crec que ja he fet el que havia de fer. Deixem una base molt sòlida. Crec que és bo i necessari que hi hagi un canvi amb gent nova i idees noves. Segur que la junta de Lluís Moreno ho farà molt bé. El Lluís té molta il·lusió i ha tingut la capacitat de generar un grup de pares molt interessant, amb un potencial molt bo. El club continuarà creixent i tenint èxits.
Quin balanç fa dels seus vuit anys de mandat?
Mai m’hagués cregut que haguéssim transformat el club d’aquesta manera... Hem creat una molt bona escola de voleibol. Jo venia del món del bàsquet, havia fet d’entrenador i ajudava a la junta. Sempre m’ha agradat molt la gestió esportiva. A la nostra junta hem tingut una sincronització molt bona: sense parlar-nos, ja sabíem el que havíem de fer. Hem sigut una junta que ha pencat molt, hem picat molta pedra.
Ens ha anat molt bé. Des d’un principi vam plantejar un projecte molt ambiciós. Pel fet de ser un club femení, no hi ha hagut mai un tracte diferencial en la manera de plantejar el model de club, ben al contrari. Sempre hem demanat un nivell de compromís molt alt a les jugadores. Una de les filosofies que sempre hem aplicat és intentar que cap nena de la ciutat que vulgui jugar a voleibol es quedi a fora.
La gestió de l’entitat que vostè va dissenyar fa vuit anys ha triomfat.
Estic molt content i satisfet. Aquell projecte inicial, que era una il·lusió, hem aconseguit fer-lo una realitat.
Un punt a favor del seu projecte esportiu és haver fitxat alguns dels millors entrenadors catalans.
Ha estat una peça clau del nostre projecte esportiu. Hem tingut molta sort amb els entrenadors i amb els directors tècnics (Mati Heras, Martín Fernández i ara Toni Alemany) que hem tingut en aquests últims vuit anys. Tenim els millors entrenadors, hem apostat per ells i els hem donat continuïtat. Senten molt aquest club. El Rafa Ruiz va arribar al CV Sant Cugat i va dirigir un equip infantil de Segona Catalana. Actualment és el tècnic del primer equip. Personalment, m’omple de satisfacció veure com els entrenadors del club han anat evolucionant.
El Club Voleibol Sant Cugat és un referent a Catalunya?
Som un referent i hi ha moltes coses que ens estan copiant a fora. Hem sigut una escola per a d’altres clubs. Aconseguir els èxits esportius que hem assolit –hem guanyat molts campionats de Catalunya i diferents podis al Campionat d’Espanya– fa que la gent et miri i et segueixi.
El CV Sant Cugat també ha estat sempre una entitat molt activa...
Sempre he pensat que si no fas res, al final no ets res. Hem fet moltes activitats, com fer molts viatges durant la temporada a l’Estat espanyol i a Itàlia per jugar torneigs. I la clau ha estat el Torneig Internacional de Voleibol Base Ciutat de Sant Cugat, del qual ja n’hem fet onze edicions. Ha estat un motor social.
Fins quin punt ha estat clau pel club aquest Torneig Internacional?
Ha estat un abans i un després.
Per què ha decidit posar punt i final a la presidència de l’entitat?
Fa vuit anys que estic al club i penso que és bo que hi hagi un relleu. Crec que ja he fet el que havia de fer. Deixem una base molt sòlida. Crec que és bo i necessari que hi hagi un canvi amb gent nova i idees noves. Segur que la junta de Lluís Moreno ho farà molt bé. El Lluís té molta il·lusió i ha tingut la capacitat de generar un grup de pares molt interessant, amb un potencial molt bo. El club continuarà creixent i tenint èxits.
Quin balanç fa dels seus vuit anys de mandat?
Mai m’hagués cregut que haguéssim transformat el club d’aquesta manera... Hem creat una molt bona escola de voleibol. Jo venia del món del bàsquet, havia fet d’entrenador i ajudava a la junta. Sempre m’ha agradat molt la gestió esportiva. A la nostra junta hem tingut una sincronització molt bona: sense parlar-nos, ja sabíem el que havíem de fer. Hem sigut una junta que ha pencat molt, hem picat molta pedra.