Natàlia García: “És el moment de fer un pas endavant en la meva carrera esportiva”

Com es troba de la lesió que va patir a la planta del peu al gener?
Entreno al 100% per preparar aquesta nova temporada i no tinc molèsties. A finals de maig ja vaig començar a competir.

Després d’estar quatre mesos –de gener a maig– sense entrenar ni competir, torna amb més ganes?
Sí. L’objectiu de lluitar per classificar-me pels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro està més a prop... Si faig les coses bé, sé que puc estar allà. Estic motivada. Serien els meus primers jocs. En els últims vaig estar a prop d’anar-hi. Era molt joveneta.

I com es presenta aquesta nova temporada esportiva?
És un any preolímpic i és un any difícil, però l’encaro amb molta il·lusió. Hauré de treballar molt per poder estar entre les millors gimnastes del món. He començat força aviat a entrenar i a preparar els nous exercicis. Si segueixo fent les coses bé, crec que competiré per estar entre les millors del món.

Per a qualsevol esportista d’alt rendiment esportiu el seu somni és competir en uns Jocs Olímpics.
És el motiu pel qual qualsevol esportista treballa des de ben petit. És la competició més important on pot anar un esportista d’elit.

En quin moment es troba de la seva carrera esportiva?
És el moment en què he d’ensenyar una mica més del que he fet fins ara. Toca fer un pas endavant. Si vull ser als Jocs de Rio de Janeiro he de fer aquest pas endavant per demostrar que estic entre les millors. Treballaré al 100% per aconseguir-ho.

Quins són els objectius que a curt o mitjà termini vol aconseguir?
Sempre vaig pas a pas. No vull mirar més enllà perquè mai saps el que pot passar. Primer vull intentar classificar-me per Rio de Janeiro.

L’europeu, a Minsk (Bielorússia), al maig, és la pròxima competició més destacada en què prendrà part. Quin és l’objectiu?
Al novembre començaré a preparar-me per aquesta cita. El principal objectiu és treure el màxim d’exercicis nets.

Què recorda dels seus inicis a la secció de gimnàstica rítmica del Club Muntanyenc Sant Cugat?
Tinc molt bons records perquè van ser els inicis d’una carrera esportiva que m’ha fet arribar fins on estic ara mateix. Les entrenadores van fer un molt bon treball amb mi. Ho recordo amb molt d’afecte. Van ser uns anys molt bonics. Són molts anys els que fa que competeixo, abans pel Club Muntanyenc Sant Cugat i ara pel Club Gimnàstica Sant Cugat Esportiu. I durant tot aquest temps he conegut moltes persones que m’han ajudat molt. Me’n recordo molt de les meves primeres entrenadores, la Gemma Torrent i la Marisa. Els dos clubs sempre s’han portat molt bé amb mi, m’han donat suport.

Entrena, competeix i estudia. D’on treu el temps?
[Riu] No ho sé. A banda de la gimnàstica rítmica, necessito fer alguna cosa més. Em sento millor i més realitzada.

Va entrar al CAR als 10 anys. Com és el seu dia a dia al centre d’elit?
Entreno set hores al dia. Compagino els estudis amb la gimnàstica rítmica. Al CAR ens ajuden molt. He fet l’ESO i el batxillerat a l’institut del CAR. Després vaig començar a estudiar el cicle superior per ser entrenadora personal, però arran de la lesió vaig haver de deixar-ho. Ara, em preparo per fer la selectivitat el juny del 2015.

Què és per a vostè la rítmica?
És la meva vida. He viscut amb això des de petita. La meva mare, que encara hi està vinculada, i la meva àvia, també havien fet gimnàstica.

A banda de la gimnàstica rítmica i els estudis, què més li agrada fer en la seva vida personal?
No tinc molt de temps, la veritat. Els cap de setmana m’agrada estar amb la meva família. A vegades, com que sóc de Terrassa, pujo a la Mola.

Què li agradaria fer quan deixi la gimnàstica?
No ho he decidit, però se m’han passat moltes coses pel cap: ser entrenadora, crear el meu propi club... D’una manera o una altra seguiré vinculada en aquest món, això segur.