Nicole Ribera: Una atleta popular de caràcter guanyador

El seu caràcter la fa ser guanyadora. És humil, lluitadora i li sobra il·lusió i passió per fer les coses. Aquesta santcugatenca té 43 anys i fa atletisme perquè “competeixo contra mi mateixa”. Nicole Nibera no és una atleta professional, però entrena com si ho fos. S’està preparant per a la 31a Marathon des Sables, del 10 al 16 d’abril, i corre entre 20 i 25 quilòmetres diaris. És una competició atlètica d’ultrafons i d’autosuficiència pel desert del Sàhara, de 250 quilòmetres en set dies. Ho farà per segon any consecutiu, després de ser la 419a de 1.384 participants, sent la 30a dona de 210 corredores. El seu objectiu és ser top-10. “Tinc una assignatura pendent amb la Marathon des Sables. Si la faig bé, no hi tornaré. Sé que sóc capaç de ser molt forta de cap. Les cames i el físic ja els tinc. Puc fer alguna cosa molt gran!”.

Els seus missatges

Ribera és més que una atleta popular. Les seves paraules sempre transmeten missatges positius: “Una part molt important és l’actitud davant els reptes”; “davant les circumstàncies que presenta la vida, t’has de readaptar, creure en tu”, i “qui ho té clar, aconsegueix el que vol”.

Córrer per aprovar gimnàstica

El seu primer contacte amb l’atletisme va ser als 18 anys, per aprovar l’assignatura de gimnàstica a COU, i no va ser fins al 2008 quan va començar a córrer.

Ribera és empresària del sector esportiu. Dóna conferències i prepara directius de Telefònica, dins del programa “Feel Good”. Una altra frase de Ribera: “La meva família és el més important”.

En clau personal:

Com es defineix? Somiadora, apassionada i sensible.

Una virtut: Treballadora.

Un defecte: Perfeccionista.

Una il·lusió: Ser millor persona.

Un sentiment: Ajudar els altres.

Un país: Nova York.

Un viatge: Japó.

Seleccions esportives catalanes. Sí o no: Sí.

Un color: Vermell.

Un repte: Top-10 en la Marathon des Sables.

Un lema: Passió pels resultats.

Música: No puc viure sense la música. M'alimenta.

Un llibre: Éxito Cuántico.

Una pel·lícula: La teniente O'Neil.

Un menjar: Japonès.

Un heroi: El meu entrenador, Doro Martínez López.