Com està vivint l’experiència de jugar a Itàlia?
Molt positiva. Ara mateix, en l’àmbit esportiu hem encadenat quatre victòries consecutives i anem quarts a l’scudetto. En l’àmbit personal, el club em tracta molt bé. Mai havia viscut sol i m’està ajudant a créixer.
Ha notat un canvi substancial respecte a la lliga espanyola?
Sí, a Itàlia el joc és molt més directe i ofensiu. Al principi, em va costar una mica adaptar-m’hi. M’estic divertint i, això, sempre ha estat molt important per a mi.
Amb quina lliga es queda, amb la italiana o l’espanyola?
Pel meu estil de joc, amb la italiana. Però la lliga espanyola m’ha aportat molt en l’aspecte defensiu i ara, a Itàlia, robo moltes pilotes. A Espanya es treballa molt la defensa. El joc italià m’agrada perquè és molt ofensiu, molt espectacular, i es defensa poc.
Quina de les dues lligues és més forta?
En els últims anys, la lliga italiana ha augmentat el seu nivell, però l’espanyola segueix sent la lliga més forta. Els primers classificats de la lliga italiana són conjunts que tenen jugadors espanyols a les seves files. I això vol dir que els equips espanyols estan un esglaó per sobre dels italians.
Per què va decidir marxar al Hockey Bassano?
Sempre havia volgut viure una experiència a l’estranger. Volia marxar i viure l’hoquei sobre patins des de la perspectiva de la professionalitat. Et tracten millor i et valoren més. Sé que en un futur tornaré a la lliga espanyola. No sé si la d’Itàlia serà una experiència curta o de dos o tres anys.
Seguirà al Bassano la pròxima temporada?
No he pres cap decisió. El Bassano ja m’ha comunicat que compta amb mi de cara a la pròxima campanya i em dóna confiança, però encara és massa aviat per decidir-me.
Com el tracte la premsa italiana?
[Riu] Molt bé, molt bé, com a Sant Cugat. Allà hi ha molta repercussió mediàtica.
Recentment,va marcar tres gols al FC Barcelona, i al Palau Blaugrana. Fins quin punt això pot marcar la seva carrera esportiva?
Sempre és molt bonic fer un had-trick i, més, contra un gran com és el Barça. Sempre ho recordaré.
Arran d’aquest partit li hauran arribat ofertes...?
Sí que és cert que hi ha clubs que m’han fet arribar el seu interès per fitxar-me i això em motiva i em dóna confiança. Jugar la Champions té una repercussió molt mediàtica.
Quin és el pròxim repte de Pablo Agarón?
M’agradaria ser un jugador més constant i consolidat en l’elit. A Itàlia ho estic aconseguint. Estic rendint a un bon nivell.
El PHC Sant Cugat hauria de jugar a l’OK Lliga?
Pot fer el salt a l’OK Lliga perquè té una bona base per fer-ho, però falten patrocinadors. Tinc un pressentiment: aquesta temporada o la vinent aconseguirà l’ascens.
I Pablo Aguarón estarà en aquest equip?
Mai se sap. El PHC Sant Cugat és el club de la meva vida. Si no puc jugar al PHC Sant Cugat, que sigui en un dels quatre grans de la lliga espanyola.
Per als jugadors com vostè que s’han format a la base del PHC Sant Cugat, aquest ascens seria un somni?
Seria un regal a tots aquests anys que tanta gent ha treballat moltíssim: jugadors, junta directiva i pares. S’ha de pujar. El club s’ho mereix i els jugadors també.
Quan jugava als equips del PHC Sant Cugat, s’esperava arribar a jugar al màxim nivell?
No, no. Sempre he jugat a l’hoquei sobre patins perquè m’agrada molt, per afició, per divertir-me.
Dos campionats del món i un Campionat d’Europa
Pablo Aguarón, de 22 anys, també està jugant la Lliga Europea. Té contracte per un any i finalitza a finals de maig. Està estudiant l’últim curs de Dret, a Pàdova. El santcugatenc té un currículum envejable. Amb la selecció espanyola s’ha adjudicat dos campionats del món en categoria sub-20, el 2009 i el 2011. També ha guanyat un Campionat d’Europa sub-17, el 2007, i ha estat tercer als europeus sub-17 (2008) i sub-20 (2010). Abans de marxar a Itàlia, el santcugatenc va jugar la temporada passada, la 2013-2014, al CP Vilafranca, de l’OK Lliga. Amb anterioritat va jugar amb el PHC Sant Cugat (Primera Estatal) i amb el Sitges, també a la categoria de plata.
Molt positiva. Ara mateix, en l’àmbit esportiu hem encadenat quatre victòries consecutives i anem quarts a l’scudetto. En l’àmbit personal, el club em tracta molt bé. Mai havia viscut sol i m’està ajudant a créixer.
Ha notat un canvi substancial respecte a la lliga espanyola?
Sí, a Itàlia el joc és molt més directe i ofensiu. Al principi, em va costar una mica adaptar-m’hi. M’estic divertint i, això, sempre ha estat molt important per a mi.
Amb quina lliga es queda, amb la italiana o l’espanyola?
Pel meu estil de joc, amb la italiana. Però la lliga espanyola m’ha aportat molt en l’aspecte defensiu i ara, a Itàlia, robo moltes pilotes. A Espanya es treballa molt la defensa. El joc italià m’agrada perquè és molt ofensiu, molt espectacular, i es defensa poc.
Quina de les dues lligues és més forta?
En els últims anys, la lliga italiana ha augmentat el seu nivell, però l’espanyola segueix sent la lliga més forta. Els primers classificats de la lliga italiana són conjunts que tenen jugadors espanyols a les seves files. I això vol dir que els equips espanyols estan un esglaó per sobre dels italians.
Per què va decidir marxar al Hockey Bassano?
Sempre havia volgut viure una experiència a l’estranger. Volia marxar i viure l’hoquei sobre patins des de la perspectiva de la professionalitat. Et tracten millor i et valoren més. Sé que en un futur tornaré a la lliga espanyola. No sé si la d’Itàlia serà una experiència curta o de dos o tres anys.
Seguirà al Bassano la pròxima temporada?
No he pres cap decisió. El Bassano ja m’ha comunicat que compta amb mi de cara a la pròxima campanya i em dóna confiança, però encara és massa aviat per decidir-me.
Com el tracte la premsa italiana?
[Riu] Molt bé, molt bé, com a Sant Cugat. Allà hi ha molta repercussió mediàtica.
Recentment,va marcar tres gols al FC Barcelona, i al Palau Blaugrana. Fins quin punt això pot marcar la seva carrera esportiva?
Sempre és molt bonic fer un had-trick i, més, contra un gran com és el Barça. Sempre ho recordaré.
Arran d’aquest partit li hauran arribat ofertes...?
Sí que és cert que hi ha clubs que m’han fet arribar el seu interès per fitxar-me i això em motiva i em dóna confiança. Jugar la Champions té una repercussió molt mediàtica.
Quin és el pròxim repte de Pablo Agarón?
M’agradaria ser un jugador més constant i consolidat en l’elit. A Itàlia ho estic aconseguint. Estic rendint a un bon nivell.
El PHC Sant Cugat hauria de jugar a l’OK Lliga?
Pot fer el salt a l’OK Lliga perquè té una bona base per fer-ho, però falten patrocinadors. Tinc un pressentiment: aquesta temporada o la vinent aconseguirà l’ascens.
I Pablo Aguarón estarà en aquest equip?
Mai se sap. El PHC Sant Cugat és el club de la meva vida. Si no puc jugar al PHC Sant Cugat, que sigui en un dels quatre grans de la lliga espanyola.
Per als jugadors com vostè que s’han format a la base del PHC Sant Cugat, aquest ascens seria un somni?
Seria un regal a tots aquests anys que tanta gent ha treballat moltíssim: jugadors, junta directiva i pares. S’ha de pujar. El club s’ho mereix i els jugadors també.
Quan jugava als equips del PHC Sant Cugat, s’esperava arribar a jugar al màxim nivell?
No, no. Sempre he jugat a l’hoquei sobre patins perquè m’agrada molt, per afició, per divertir-me.
Dos campionats del món i un Campionat d’Europa
Pablo Aguarón, de 22 anys, també està jugant la Lliga Europea. Té contracte per un any i finalitza a finals de maig. Està estudiant l’últim curs de Dret, a Pàdova. El santcugatenc té un currículum envejable. Amb la selecció espanyola s’ha adjudicat dos campionats del món en categoria sub-20, el 2009 i el 2011. També ha guanyat un Campionat d’Europa sub-17, el 2007, i ha estat tercer als europeus sub-17 (2008) i sub-20 (2010). Abans de marxar a Itàlia, el santcugatenc va jugar la temporada passada, la 2013-2014, al CP Vilafranca, de l’OK Lliga. Amb anterioritat va jugar amb el PHC Sant Cugat (Primera Estatal) i amb el Sitges, també a la categoria de plata.